10 agost 2006
Un any més estem de festa.
Com cada any arriben les festes a Elx. Aquest any amb una convidada temporal, la Dama, tot i que alguns voldríem que ho deixara de ser per convertir-se en una habitant més d’aquesta ciutat.
Com cada any gaudirem amb la Festa o Misteri, l’Albà, la Roà, veurem els moros i cristians, i actuacions en les barraques municipals on escoltarem des de els Mojinos Escocios a El Pulpo, passant per Guille Barea o Diego Martín, els darrers èxits que ens duran dues cadenes de ràdio comercials.
Com cada any, alguns enyorarem que l’ajuntament d’Elx no complete l’oferta musical d’aquestes festes amb grups i cantants que ho facen en valencià. A més quan hi ha tres grups que canten en català, com Lluís Llach i Feliu Ventura, Obrint Pas, i Macedònia que han destacat aquest any en el panorama musical català per haver venut més de 15000 discs i en un moment, on hi ha un ventall de grups i cantants nous que estan realitzant una tasca interessant, reconeguda fora però no ací. Cap d’ells ens visitaran aquestes festes.
Que els joves d’una associació cultural com el Casal Jaume I d’Elx, siguen els que completen l’oferta musical aquest any en les festes d’agost amb grups que canten en valencià, en una festa alternativa i autogestionada, és una mostra de la manca de normalitat i sensibilitat amb la qual l’ajuntament d’Elx tracta aquest tema.
Una correcta oferta cultural en les festes d’una ciutat com Elx, hauria de permetre que també ací poguérem veure i escoltar allò que veuen i escolten les persones que viuen en ciutats més menudes com Dénia, la Llosa de Ranes o Morella.
A la tardor, a més el proper any és any electoral, es complirà amb la quota anual. Ens duran a Llach i Serrat per contentar-nos a tots i totes, i fer com si...
Amb això, feina feta.
(Carta enviada als periòdics Información i La verdad el 8/8/2006).
