Josep Amílcar Albert

El defensor del poble espanyol ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, ja retallat, de Catalunya. Pel del País Valencià no cal patir, ja el van fer nàixer mort abans d’hora.

Múgica ha fet ostentació del seu currículum polític com antic dirigent i militant socialista i ens ha recordat que l’Espanya que ell entén, amb aquest estatut, se-li trenca. Que amb l'estatut afaitat, el castellà serà una llengua perseguida i que el seu ús no estarà garantit en l’administració pública catalana i en l’ensenyament. Tot açò, això sí, justificat amb un fonament tècnic i jurídic, i acompanyat de la constitució espanyola, eixa que quan convé se li lleva la pols per llançar-nos-la al cap per justificar retallades en les llibertats que teòricament hauria de defensar.
Es pensàveu que amb la marxa de Bono i l’anunci de que Ibarra no es tornarà a presentar, s’havien acabat els defensors de l’Espanya única en el PSOE?. Ja heu vist que ràpidament ha eixit del cau aquest desaparegut, per recordar-nos que encara queda la vella guàrdia que vetllarà perquè l’invent no se’ls faça malbé.

Si mediocre va ser l’actuació de Joan Ignasi Pla, llançant-se als braços del PP al pactar l’estatut valencià, i establir així el llistó que cap estatut hauria de passar, el candidat Montilla ara ha de lluitar en contra dels elements del seu propi partit per intentar dissimular la submissió del PSC (que ja hem pogut veure en els episodis estatutaris i d’infrastructures) als interessos del partit de la casa gran en Madrid. Quins polítics aquestos, Camps, Pla, Montilla, que no paren de mirar cap al centre per prendre qualsevol decisió!. Quin mal de coll han de tenir!.

Així que tranquils, uns i altres nomenen i mantenen aquestos funcionaris independents que perviuen en el temps i que s'ocupen de vetllar perquè les velles essències no s’alteren.

Uns deien que els ciutadans s’equivocaven quan votaven en contra d’ells. Altres, amb un nou tarannà?, ens han deixat clar que les ratlles roges que mai volen que superem són les mateixes que les dels primers.

Serà feina nostra explicar a la gent que ens cal el seu suport, per fer avançar el projecte d'Esquerra Republicana i aconseguir així més i millor educació, sanitat, protecció social, ... a la fi, més progrés.

Mentre tant, com des de fa segles, serem els catalans i els valencians els que ens haurem de defensar del defensor del poble... espanyol.

Més clar?.