26 setembre 2006
El PSOE en Elx fa servir arguments d'Esquerra Republicana en el ple municipal.
Sembla que anem pel bon camí.
El dia 23 en aquest post exposava la necessitat d'ampliar el tracte fiscal de es dona a les famílies nombroses en Elx a les famílies monoparentals, i com el PP i el PSOE decidien junts mantenir la bonificació exclusivament a les primeres, oblidant-se de les altres que també tenen risc d'exclusió social. Ambdós partits s'oblidaven de protegir les llars monoparentals.
Ahir es va celebrar ple municipal, i el PSOE va reaccionar utilitzant els arguments d'Esquerra per mostrar la seua solidaritat, i la capacitat per a gestionar i decidir. Serà per gestors!!. Ells si que en saben...
Mira que és fàcil mantenir el percentatge de bonificació a les nombroses i ampliar-la a les monoparentals en situació desfavorable. Però ni això!.
Polítiques socials?. Ja!.
El PSOE d'Elx no ens contesta directament. Imagine que encara no som dignes perquè unes figures tan acrisolades perden el temps dirigint-se a nosaltres. Però ja en són vàries les vegades que (dissimuladament) reaccionen a les propostes d'Esquerra. Si, tot i ser menuts...
Us adjunte l'extracte de l'article publicat en eselx.com. Com podeu comprovar, tota una lliçò del tarannà social.
"Las familias numerosas contarán con una bonificación del 50% en IBI. El grupo popular había propuesto una modificación de la ordenanza reguladora para que dicha bonificación se aumentara hasta el 70%. El portavoz socialista ha mantenido la bonificación del 50% y le ha replicado que "gobernar es decidir" y que había que buscar equilibrios justos en la carga fiscal entre diferentes colectivos de la ciudad que también puedan tener sus dificultades concretas, y se ha preguntado por qué no proponen la misma bonificación para las familias monoparentales. En cambio, el grupo socialista sí ha aceptado la propuesta de los populares de ampliar a otros precios públicos las bonificaciones a las familias numerosas".
El PSOE d'Elx no ens contesta directament. Imagine que encara no som dignes perquè unes figures tan acrisolades perden el temps dirigint-se a nosaltres. Però ja en són vàries les vegades que (dissimuladament) reaccionen a les propostes d'Esquerra. Si, tot i ser menuts...
Us adjunte l'extracte de l'article publicat en eselx.com. Com podeu comprovar, tota una lliçò del tarannà social.
"Las familias numerosas contarán con una bonificación del 50% en IBI. El grupo popular había propuesto una modificación de la ordenanza reguladora para que dicha bonificación se aumentara hasta el 70%. El portavoz socialista ha mantenido la bonificación del 50% y le ha replicado que "gobernar es decidir" y que había que buscar equilibrios justos en la carga fiscal entre diferentes colectivos de la ciudad que también puedan tener sus dificultades concretas, y se ha preguntado por qué no proponen la misma bonificación para las familias monoparentales. En cambio, el grupo socialista sí ha aceptado la propuesta de los populares de ampliar a otros precios públicos las bonificaciones a las familias numerosas".
25 setembre 2006
Escàndol per un espot?.
Aquestos dies la caverna mediàtica està escandalitzada per un espot televisiu que mostra la impossibilitat d'una nació sense estat de tenir una selecció esportiva que puga enfrontar-se en campionats internacionals amb altres seleccions.
Que si la utilització del xiquets, que si es trenca espanya....vells arguments.
Mostra aquest anunci alguna mentida?. Jo pense que no.
Cal exigir dels governant i dels responsables polítics més sentit comú, intel·ligència i imaginació per avançar cap al futur i no retrocedir com els crancs.
Més de 1500 visites.
El dia 22 de maig d'aquest any vaig encetar aquesta bitàcola amb l'objectiu de traslladar a les persones que es mouen per la xarxa, les opinions, activitats i propostes que com a president d'Esquerra Elx primer, i després com a candidat d'aquest partit a l'alcaldia de l'Ajuntament d'Elx.
Mès de mil cinc-centes persones del País Valencià, de Catalunya, de la resta d'Europa i d'altres continents hi han accedit i llegit els posts, algunes l'elles fins i tot els han comentat. Una eina aquesta, que permet oferir i rebre de les persones interessades allò que pensem sense cap tipus de filtre.
Moltes gràcies a tots i totes.
Continuarem llegint-nos.
24 setembre 2006
Salvador Puig, l'assassinat d'un jove a mans de l'estat.
Han passat quasi 24 hores des de que vaig anar al cine a veure la película sobre Salvador Puig Antich i encara estic afectat, amb una barreja de sentiments: indignació, impotència, ràbia, tristor, ...
No entraré en la polèmica que s'ha obert per antics companys de Salvador del MIL. Quedar-se amb aquest aspecte me sembla no entrar en el fons de la pel·lícula.
Un jove, com alguns, ple d'idealisme, que en aquell moment entra en una organització amb l'objectiu de fer caure la dictadura que durava ja 39 anys. L'actuació freda de l'estat en cobrar-se una vida per contestar a la mort de Carrero Blanco, tot i que el jove assassinat no tinguera relació amb aquesta.
El paper impersonal i deshumanitzat dels funcionaris utilitzats com peons en la maquinària trinxadora de la dictadura.
L'ambient misserable i carronyaire en que l'estat assasinava les persones.
Les actuacions, o no, de certs sectors i personatges, que avui encara viuen i actuen, ocupant destacats càrrecs de responsabilitat política i institucional.
El comportament d'un jove, que es va mantenir sencer i íntegre fins el darrer moment, imaginant-se que ho tenia tot perdut.
Una pel·lícula aquesta, que és al mateix temps un a·legat contra la pena de mort i contra l'oblit de la nostra memòria més propera. Més, aquest any que alguns han anomenat de la Memòria Històrica, i sembla que a la marxa que anem es convertirà en el de la Desmemòria Històrica.
Moltes causes com la de Puig Antic, les dels assassinats en la postguerra i en la dictadura, però també les dels assassinats en la transició i en plena democràcia per l'estat i/o organitzacions integrades, consentides i finançades per les clavegueres d'aquest, necessiten revisar-se per fer sortir a la llum els veritables culpables, rehabilitant els assassinats i els seus familiars.
I SI CANTO TRIST
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar i els seus ulls com un ram
d'il·lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort a què l'han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
Lluís Llach.
23 setembre 2006
Contra la modernitat, o la concepció tradicional de la família del PP i del PSOE en Elx.
El dia 20 de setembre es va reunir la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament d'Elx, on es van revisar les taxes, impostos i preus públics.En llegir la notícia, me va cridar l'atenció una qüestió que vos presentaré i sobre la que tot seguit reflexionaré.
PP i PSOE van discutir sobre l'augment de la bonificació de la quota de l'IBI a les famílies nombroses, perquè passara de l'actual 50% al 70%, quan legalment es pot arribar fins el 90%. El PP proposa bonificar el rebut de l'IBI solament a les famílies nombroses (500 segons el regidor de la qüestió financera) i el representant del PSOE no ho accepta. Fins ací tot entra dins de la normal discussió política, el que està en la oposició proposa i el que està en el poder no ho accepta.
Però profunditzant un poc més en el tema, el que més m'ha sobtat és la concepció tradicional i ultrapassada que els dos partits majoritaris (PP i PSOE) tenen de la composició dels nuclis familiars.
Els estudis demogràfics que s'han fet darrerament apunten una baixada de les famílies nombroses i un augment de les llars d'altres tipus. Però el PP i el PSOE en Elx, ignorant el canvi sociològic en la composició de les llars, on han augmentat el nombre de famílies monoparentals, desaprofiten la modificació de l’ordenança fiscal per ampliar les mesures de suport i reconeixement social que s’apliquen a les famílies nombroses, a les diverses modalitats d’unitats de convivència actuals, com són les famílies monoparentals.
Des d’Esquerra Elx, hem proposat a l’ajuntament aprofitar la modificació d’impostos per pal·liar aquesta situació i ampliar la protecció que es facilita a les famílies nombroses, als 831 nuclis familiar formats per una dona adulta amb 1 o més fills, i als 113 nuclis familiars formats per un home adult amb 1 o més fills, que segons el cens de 2001 hi ha en la nostra ciutat.
L’ajuntament no pot deixar d'atendre i oblidar les noves tipologies de família, com determinades famílies monoparentals, que també estan potencialment en situació de risc d’exclusió social.
Aquestes polítiques de Benestar i Família en favor de les famílies nombroses i de llars monoparentals es troben plenament justificades, atenent que en aquest tipus de famílies el risc d’exclusió social és més elevat.
Aquestes polítiques de Benestar i Família en favor de les famílies nombroses i de llars monoparentals es troben plenament justificades, atenent que en aquest tipus de famílies el risc d’exclusió social és més elevat.
Difícilment es pot justificar la negativa a augmentar les bonificacions als que tenen un major risc d'exclussió social, mentre es regalen 500000 euros o es guanyen 10000000 d'euros en la subhasta d'uns terrenys municipals per a la construcció de vivendes de luxe.
Ens ho publica Información (24/09/2006).
21 setembre 2006
Hem de defensar-nos del defensor del poble... espanyol.
El defensor del poble espanyol ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, ja retallat, de Catalunya. Pel del País Valencià no cal patir, ja el van fer nàixer mort abans d’hora.
Múgica ha fet ostentació del seu currículum polític com antic dirigent i militant socialista i ens ha recordat que l’Espanya que ell entén, amb aquest estatut, se-li trenca. Que amb l'estatut afaitat, el castellà serà una llengua perseguida i que el seu ús no estarà garantit en l’administració pública catalana i en l’ensenyament. Tot açò, això sí, justificat amb un fonament tècnic i jurídic, i acompanyat de la constitució espanyola, eixa que quan convé se li lleva la pols per llançar-nos-la al cap per justificar retallades en les llibertats que teòricament hauria de defensar.
Es pensàveu que amb la marxa de Bono i l’anunci de que Ibarra no es tornarà a presentar, s’havien acabat els defensors de l’Espanya única en el PSOE?. Ja heu vist que ràpidament ha eixit del cau aquest desaparegut, per recordar-nos que encara queda la vella guàrdia que vetllarà perquè l’invent no se’ls faça malbé.
Si mediocre va ser l’actuació de Joan Ignasi Pla, llançant-se als braços del PP al pactar l’estatut valencià, i establir així el llistó que cap estatut hauria de passar, el candidat Montilla ara ha de lluitar en contra dels elements del seu propi partit per intentar dissimular la submissió del PSC (que ja hem pogut veure en els episodis estatutaris i d’infrastructures) als interessos del partit de la casa gran en Madrid. Quins polítics aquestos, Camps, Pla, Montilla, que no paren de mirar cap al centre per prendre qualsevol decisió!. Quin mal de coll han de tenir!.
Així que tranquils, uns i altres nomenen i mantenen aquestos funcionaris independents que perviuen en el temps i que s'ocupen de vetllar perquè les velles essències no s’alteren.
Uns deien que els ciutadans s’equivocaven quan votaven en contra d’ells. Altres, amb un nou tarannà?, ens han deixat clar que les ratlles roges que mai volen que superem són les mateixes que les dels primers.
Serà feina nostra explicar a la gent que ens cal el seu suport, per fer avançar el projecte d'Esquerra Republicana i aconseguir així més i millor educació, sanitat, protecció social, ... a la fi, més progrés.
Serà feina nostra explicar a la gent que ens cal el seu suport, per fer avançar el projecte d'Esquerra Republicana i aconseguir així més i millor educació, sanitat, protecció social, ... a la fi, més progrés.
Mentre tant, com des de fa segles, serem els catalans i els valencians els que ens haurem de defensar del defensor del poble... espanyol.
Més clar?.
19 setembre 2006
Segona escola d'estiu d'Esquerra. Anem a més.
El cap de setmana del 16 i 17 de setembre he assistit a la Segona escola d'Estiu d'Esquerra Republicana que es va celebrar a Gandia.
Molt important veure el significatiu augment d'assistents respecte de la primera que es va celebrar l'any passat.
Està clar que som un partit que estem en continuu creixement, amb moltes ganes i il·lusions, en contra d'altres que mantenen una tendència contraria a la d'Esquerra des de fa bastant temps.
Va inaugurar les jornades Agustí Cerdá, president d'Esquerra Republicana del País Valencià, fent una anàlisi sobre l'actualitat del País i el paper que ha de jugar Esquerra per fer possible un canvi real en la forma de fer la política en el País Valencià, amb propostes de caire social, urbanístic, educatiu, sanitari, econòmic, etc. que recuperen la il·lusió en les persones d'aquest País.
D'entre totes les persones que vant estar contant-nos les seues experiències, amb l'Eduard López, assesor de la Secretaria de Política Municipal, vam treballar sobre la campanya electoral que ja hem iniciat i que ens durà fins al maig de 2007, on Esquerra presentarà candidatures en moltes ciutats i pobles. A Elx ja hem inciat la precampanya amb l'elecció del candidat a l'alcaldia de l'Ajuntament d'Elx i amb les reunions que estem fent entre el partit i els col·lectius de la ciutat per recollir les propostes que calguen incorporar als documents d'Esquerra.
Carme Boixader, alcadessa de Capolat, ens va contar l'experiència d'aplicar en un poble de 70 habitants un projecte de protecció i preservació ambiental i urbanística. Tot un repte per enfrontar-se i apostar per un desenvolupament sostenible d'un nucli urbà xicotet en contra dels models que ajuntaments en mans d'uns o altres estan desenvolupant. Ens va donar idees per plantejar projectes com aquest en els nostres pobles i ciutats.
L'alcalde de Banyoles Pere Bosch, ajuntament on Esquerra Republicana té majoria, ens va presentar les accions que estan desenvolupant per atendre les persones nouvingudes, un tema cada vegada que requereix actuacions més assenyades, i integrar-les en el nostre País.
El pol·lifacètic, historiador i intelectual Oriol Jonquera, alcaldable per Esquerra Republicana en Sant Vicenç dels Horts, ens va descriure i ens va situar històrica, física, mental i emocionalment en el periode de temps que transcorre des de que Basset arriba a Dénia i la caiguda del País Valencià i Catalunya en les urpes dels botifles. Estava clar que en els Països Catalanses jugaven moltes coses més que una simple succesió. Les conseqüències encara les patim. Treballarem per acomplir allò que ens van encomanar els defensors de la ciutat de Barcelona, entre ells molts valencians.
Les experiències que hem compartit en aquesta Escola d'estiu pense que són molt profitoses. Retrovar-nos les persones de tot el País Valencià amb un projecte comú, per parlar i compartir allò que fem i sobre els temes que treballem, a més de rebre els coneixements d'altres persones amb responsabilitats de gestió ha estat molt enriquidor.
Cal repetir-ho.
15 setembre 2006
Prou!!
Ja n'estic fart de veure massa vegades com els feixistes blavers continuem agredint llibreries, casals, seus, persones,...Pense que es poden dir poques coses més.
Solament solidaritzar-me amb la Llibreria 3i4 agredida per segon vegada aquesta any, exigir a la policia de l'estat que identifiquen i detinguen als autors, i als jutges que els apliquen tot el pes de la llei antiterrorista sobre els energúmens que ataquen espais de llibertat i cultura.
Açò també és terrorisme.
13 setembre 2006
Continuen fent la pilota més grossa.
Dies enrrere denunciava la situació de la vivenda en Elx. Uns dies després, en l'inici del curs polític local, el PSOE d'Elx feia una fugida cap endavant anunciant la construcció de més i més vivendes en la ciutat.
Avui m'he esmorçat amb la notícia de la subhasta d'uns solars municipals situats en el sector E-5. S'han cobrat 19298455 euros, quan el preu de sortida al mercat era de 9182999 euros. Quina alegria, quin goig, si aquestos terrenys no foren per a construir vivendes, doncs qualsevol persona es podrà imaginar les repercussions que l'augment en el doble del preu dels terrenys, tindrà sobre el preu final de les vivendes que es facen en aquesta zona i en les dels voltants.
I és que el PSOE d'Elx sembla estar atrapat en l’espiral de l’especulació immobiliària, i no sap o no fa res per eixir-se’n. Per una banda no desenvolupen actuacions eficaces per posar en el mercat de venda o lloguer les més de 13000 vivendes buides que hi ha en Elx, i per altra dupliquen els preus dels terrenys en subhastes com aquesta, a més de reconèixer que en aquesta zona no es farà cap vivenda protegida.
Des d'Esquerra ens posicionem en contra d'actuacions com la que ha fet en aquest cas l'ajuntament, de la qual ells mateixos se n'han quedat sorpresos pel preu que han alcançat els solars. Aquesta sorpresa sembla una situació que ha estat provocada més, per no haver realitzat una valoració prèvia i assenyada del que pot passar, si s'empra aquesta modalitat de venda de terrenys (o si que l'havien fet i n'eren conscients?).
El PSOE d'Elx no pot continuar enlluernat pel nombre de llicències atorgades, pel creixement del nombre del parc de vivendes (en un percentatge important buides) i pels preus milionaris dels solars. Aquestos són segons la Regidoria d'Urbanisme exponents del desenvolupament econòmic de la ciutat. El que no diuen és on queda el desenvolupament dels ciutadans i si aquestos podran accedir finalment a una vivenda. És clar que alguns no accedirem a les vivendes de luxe que es facen en aquesta nova zona daurada.
Cal desenvolupar necessàriament una política de vivenda que evite la creació de guetos daurats en determinades zones de la ciutat segons el poder adquisitiu dels habitants que hi visquen, engegant un Pla Local de Vivenda que de manera efectiva possibilite l'accés de joves i treballadors a una vivenda digna i amb un preu assequible, a més de destinar l'augment dels diners que s'han obtingut amb la subhasta de solars en el sector E-5 a finançar dotacions socials i infraestructures en els barris.
Ens ho publica Información.
11 setembre 2006
L'11 de setembre i el 25 d'abril.
El 25 d'abril de 1707 les tropes que defesaven la successió a la corona de l'arxiduc Carles d'Àustria perdien la Batalla d'Almansa front a les tropes del Borbó FelipV. Por el justo derecho de conquista es va matar gent, es van cremar i canviar els noms als pobles que es van resistir a les tropes botifleres, es van suprimir lleis, axí com les llibertats nacionals.
L'11 de setembre de 1714 es conmemora la defensa de la ciutat de Barcelona, que va caure també a l'assetjament que durant mesos va patir per l'exercit Borbó.
En un cas i en l'altre amb el Decret de Nova Planta s'eliminava la nació catalana i el País Valencià, prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions (el Consell, les Corts, la Generalitat i l'exercit), les constitucions i els sistemes fiscal i monetaris.
Quasi 400 anys després, continuem lluitat per recobrar allò que és nostre, allò que ens pertany, tot i que amb estatuts retallats ens vulguen fer creure que ha ens ja ens ho han tornat tot.
No era això, companys, no era això
Pel que varen morir tantes flors
Pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
I dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
Ni paraules de pau amb garrots,
Ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
Drets que són, que no fan ni desfan
Nous barrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això;
Ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
Fins que no calgui dir: no és això.
Lluís LLach.
08 setembre 2006
Tornen les censures i les agressions. Però se n'havien anat?
Ahir per la vesprada vaig escoltar les declaracions de l'alcalde de la villa i corte i les de Pepe Rubianes al voltant de la suspensió i/o censura de l'orbra Lorca somos todos.
Me crida l'atenció la marxa enrrere en allò que alguns diuen estat democràtic pel que fa a les llibertats, i més concretament a la llilbertat d'expressió.
Fa temps que estem sofrint agressions i retallades sense que salte cap alarma. Que es censura un concert de Fermín Muguruza per les amenaces del feixistes? Doncs no passa res.
Que un alcalde, president provincial del PP, censura l'actuació de Pot de Plom en la ciutat de la qual és alcalde i en altres de la província?. No passa res.
Que la Conselleria de Cultura (?) censura un cartell del mateix grup de teatre perquè es dibuixa a l'innombrable Zaplana?. Tampoc passa res.
Que hi ha una exposició de fotografies on es mostren cossos nus?. Doncs es veurà una vegada perquè se'ls ha colat, però es posen entrebancs perquè aquesta exposició puga veure's en altres ciutats.
Que s'amenaça de mort a un actor perquè en la seua obra es critica l'esglesia?. Cap problema, es suspen la representació.
Que un alcalde cedeix a les amenaces de grups de comunicació clericals ultres i intolerants, i es suspén la representació d'una obra de teatre sobre l'assassinat Lorca?. Continua sense passar res!!!.
Cap responsable polític ni company del actor pertnyent al món de la cultura castellà ha sortir per defensar-lo, escandalitzant-se pels fets, que tot i haver passat 31 anys de la fi de la dictadura continuen passant.
I és que ja són massa vegades les que alguns justifiquen la suspensió d'actes culturals per les ferides en les sensibilitats sempre dels mateixos.
L'altra situació que també és perillosa, tot i que d'una forma més subtil, és la autocensura que de fet fan altres organismes públics en no programar ja de sortida, determinades actuacions i obres per evitar-se la crítica.
O és que cap persona se n'adona de certes mancances en la correcta i oficial programació cultural d'Elx?.
Vos convide a superar aquestes mancances i aquestes censures...
O és que cap persona se n'adona de certes mancances en la correcta i oficial programació cultural d'Elx?.
Vos convide a superar aquestes mancances i aquestes censures...
05 setembre 2006
Gestors de discurs buit en el Circ de Terra Mítica.
Dies enrrere denuciava des d'aquesta bitàcola la necessitat de engegar un pla (no un Joan Ignaci) per posar en el mercat de venda o lloguer els més de 13000 habitatges que estan buits en Elx i així facilitar l'accés a una vivenda digna a un preu just a les persones que necessiten un habitatge per viure, i per damunt de tot als joves.
Ahir dilluns van tornar de les vacances els responsables del PSOE local, després de passar pel Circus Màximus de Terra Mítica (no per fer de gladiadors baix les ordres del cèsar Zaplanius, tot i que podien haver-ho fet) si no per fer-se la foto i sopar en un lloc que ells mateix han considerat dies enrrere territori comantxe.
El primer anunci que han fet, reconegut per la premsa com a proposta fonamentalment electoralista que duran endavant fins la campanya electoral, és la construcció de 2400 noves vivendes protegides.
Però no ha quedat vist que hi ha suficient vivenda buida en la ciutat? No hem d'ocupar el que ja està construit i està buit, abans de construir de nou perquè es quede en un percentatge important també sense ocupar? Des de les institucions públiques, no s'ha de frenar l'especulació i racionalitzar el mercat inmobiliari?
Doncs no. L'acte en el circ i l'anunci constructiu semblen destinats perquè siguen escoltats per aquells que es poden posar nerviosos si el PSOE aconsegueix guanyar en el País Valencià. Ja ho els han dit, tranquils especuladors i promotors inmobiliaris que si guanyen, res no canviarà. Continuaran permetent la destrucció d'un bé escàs com és el territori, permetran l'especulació urbanística perquè uns s'omplen les butxaques i altres s'hipotequen la resta de la seua vida, pemetran que un parc temàtic pagat en bona part amb capitals públics que s'han llevat de dotacions socials (hospitals, escoles, centres per a gent major, ...) i que s'ha demostrat que és inviable continue finançant-se perquè alguns es facen rics amb els terrenys dels voltant del parc, .... Cal continuar?
En l'inici d'aquesta temporada que ens durà a les properes eleccions locals i de País, les cartes ja s'han posat sobre la taula i destapades. Uns ofereixen continuar amb el mateix canviant les cares, canviem de gestors per desenvolupar les mateixes polítiques. Perquè, algú ha escoltat per veu del PSOE valencià una proposta per desfer el model sanitari del PP?. Jo no.
Altres oferim un projecte nou, engrescador i il·lusionant, fonamentat en la necessitat d'avançar socialment en un nou marc polític de relacions amb l'estat.
Vosaltres decidiu.
Ahir dilluns van tornar de les vacances els responsables del PSOE local, després de passar pel Circus Màximus de Terra Mítica (no per fer de gladiadors baix les ordres del cèsar Zaplanius, tot i que podien haver-ho fet) si no per fer-se la foto i sopar en un lloc que ells mateix han considerat dies enrrere territori comantxe.
El primer anunci que han fet, reconegut per la premsa com a proposta fonamentalment electoralista que duran endavant fins la campanya electoral, és la construcció de 2400 noves vivendes protegides.
Però no ha quedat vist que hi ha suficient vivenda buida en la ciutat? No hem d'ocupar el que ja està construit i està buit, abans de construir de nou perquè es quede en un percentatge important també sense ocupar? Des de les institucions públiques, no s'ha de frenar l'especulació i racionalitzar el mercat inmobiliari?
Doncs no. L'acte en el circ i l'anunci constructiu semblen destinats perquè siguen escoltats per aquells que es poden posar nerviosos si el PSOE aconsegueix guanyar en el País Valencià. Ja ho els han dit, tranquils especuladors i promotors inmobiliaris que si guanyen, res no canviarà. Continuaran permetent la destrucció d'un bé escàs com és el territori, permetran l'especulació urbanística perquè uns s'omplen les butxaques i altres s'hipotequen la resta de la seua vida, pemetran que un parc temàtic pagat en bona part amb capitals públics que s'han llevat de dotacions socials (hospitals, escoles, centres per a gent major, ...) i que s'ha demostrat que és inviable continue finançant-se perquè alguns es facen rics amb els terrenys dels voltant del parc, .... Cal continuar?
En l'inici d'aquesta temporada que ens durà a les properes eleccions locals i de País, les cartes ja s'han posat sobre la taula i destapades. Uns ofereixen continuar amb el mateix canviant les cares, canviem de gestors per desenvolupar les mateixes polítiques. Perquè, algú ha escoltat per veu del PSOE valencià una proposta per desfer el model sanitari del PP?. Jo no.
Altres oferim un projecte nou, engrescador i il·lusionant, fonamentat en la necessitat d'avançar socialment en un nou marc polític de relacions amb l'estat.
Vosaltres decidiu.
Una imatge distinta.
Aquesta imatge és l'esquema en codi font de la meua bitàcola. Com tot, en la mesura que el blog es faça gran, se li posen nous enllaços, etc, aquesta imatge canviarà i es farà més complexa.L'he trobat gracies al blog de l'amic Ramon de Calasanz-la lluita contra la realitat.
Si us interessa veure com queda la vostra bitàcola ho podeu fer en aquesta l'adreça Websites as Graphs.
04 setembre 2006
Jo també vull un estat propi, els Països Catalans.
Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.
Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I alló que es diu, amb passió.
Fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Les molles volen al vent.
Les molles volen al vent.
Ovidi Montllor
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.
Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I alló que es diu, amb passió.
Fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Les molles volen al vent.
Les molles volen al vent.
Ovidi Montllor
02 setembre 2006
Més madera!!. Més de 13000 habitatges buits mentre es continua construint.
Esquerra Republicana, en una revisió realitzada a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadísitica i de la Conselleria d’Obres Públiques Urbanisme i Tansports i la de Territori i Vivenda sobre la situació de l’habitatge en Elx, hem constatat l’existència de més de 13000 vivendes buides. Aquesta xifra significa que un 15.18% del total de vivendes d’Elx estaven sense ocupar l’any 2003.
A partir de l’estudi d’aquestes dades, també hem comprovat:
- l’existència de més de 10000 d’habitatges en bon estat que actualment estan buits, als que hi ha que afegir 3000 més que es poden adequar amb obres per reparar les deficiències.
- segons l’any de construcció, en els habitatges construïts en les darreres dècades es constata un augment progressiu en el nombre d’habitatges que queden buits. Mentre que existeixen 1146 vivendes buides de les construïdes entre 1981-1990, de les que es van construir en el període 1991-2000, en queden sense ocupar 2261.
- pel que fa a la darrera dècada censada (1991-2001), queden 176 habitatges buits dels que es van construir en 1991, i es segueix una tendència creixent fins arribar als 714 del construïts en l’any 2001.
- l’augment del preu de la vivenda en Elx es situa per sobre de la mitjana de l’increment que s’ha produït en el País Valencià i Alacant, multiplicant-se per 2.2 el preu del m2 entre 1995-2003.
Cal doncs que l’ajuntament faça un estudi per identificar els habitatges buits i la situació actual de la vivenda a Elx. Si les tendències observades arran les dades oficials continuen mantenint-se, estem en una situació de bombolla immobiliària en la qual l’ajuntament no actua eficaçment per posar fre a l’especulació urbanística, i on la vertadera perjudicada és la persona que necessita un habitatge per viure.
L’Ajuntament d’Elx ha marcat com a dada important i autocomplaent el nombre de llicències d’obra que atorga i de vivendes que es construeixen. Però la realitat és que estan construint-se vivendes per sobre del nombre que els estudis marquen com a necessàries, si atenem la relació evolució demogràfica/necessitats de vivenda i que algun estudi situa al voltant de les 1200/any, quedant-se'n moltes d’elles buides.
L’ajuntament ha de deixar enrere les estadístiques enlluernadores que ens ha ofert aquest més d’agost sobre turisme, comerç i construcció, i tracte un tema fonamental com és el de facilitar l’accés a un habitatge digne a un preu assequible, que condiciona la vida principalment dels joves.
El model urbà pel qual aposta l’equip de govern municipal, permetent un nombre important de vivendes buides en la ciutat, amb una disminució en el nombre d’habitatges rehabilitats, mentre autoritza un creixement urbanístic per sobre del recomanat en les pedanies, és car i insostenible a mitjà termini pel que fa a la dotació de serveis que necessita una població cada vegada més dispersa, i al cost mediambiental que aquest model comporta.
Des d’Esquerra Republicana instem a l’Ajuntament d’Elx a elaborar un pla local per fer emergir al mercat els habitatges buits a partir de conèixer el nombre, la ubicació i el seu estat, facilitant la rehabilitació i adequació de vivendes, i creant les condicions i les garanties perquè funcione d’una manera efectiva una borsa municipal d’habitatges.
La sortida al mercat de lloguer o venda d’aquest nombre important de vivendes buides existents, ocupant allò que ja està construït, abans de construir de nou, disminuiria l’especulació, ajustant els preus i augmentant les possibilitats de que els joves s’emancipen al poder accedir a un habitatge a un preu raonable.
