17 octubre 2007
Misèries a la lluna de València.

La política valenciana està farcida de misèries.
Ahir per la vesprada es va fer públic el darrer escàndol que esguita el fins ara dirigent de l'exPSPV i actualment PSOE.
Joan Ignasi Pla, l'encarregat de mantenir endreçat el pati del socialisme valencià a les ordres de Juan Lerma, exilat a Madrid després de predre la presidència de la Generalitat l'any 1995 i no haver pagat la derrota, segons ha informat la Cadena SER i EL PAÍS ha fet unes obres en la cuina i el bany de la casa de València que pugen a 78.000 € (13.000.000 de pessetes) i no ha pagat un cèntim. Les obres les ha pagat una constructora, Construcciones Villegas i la seua filial OPALIA.
I què ha dit l'interfecte?. Doncs poca cosa. Quan l'emisora de ràdio li ha posat davant dels nassos les factures, Joan, com si estiguera llegint un guió de Groucho Marx ha dit, "a dia de hoy yo no he pagado esas obras" i "desconozco el coste de las obras, se ocupó mi mujer". Com imagine que hi haurà gent que visite aquest blog descreguda, podeu escoltar-ho clicant ací i ací.
Com podeu comprovar, dues molt bones justificacions en una situació que es pot qualificar com que l'han enganxat per aquella part que més mal fa.
Poques valoracions més es poden fer d'aquest despropòsit on estem instal·lats els valencians i valencianes. I jo me pregunte....
- Què pensarà la dona d'aquest líder, amb el mort que li ha encolomat i la imatge que transmet del rol que li assigna a la seua dona?. (Mentre ell es dedica a la política, ells ja se sap.... a les coses de casa).
- Amb aquest cartell volien guanyar les passades eleccions en el País Valencià?.
- Quants dies pensava Joan, que li haurien donat de gràcia abans de que li tragueren a la llum les factures de la reforma?.
- Aquest petard en la línia de flotació dels socialistes, té a veure amb allò del fuego amigo, que preocupava a Felipe Gonzalez, per la guerra entre la Sexta i Prisa?.
- Quina cara se'ls haurà quedat als Jordi Sevilla, Bernat Soria, etc., després del que deien en aquest vídeo?.
- Però realment, aquesta gent, després tot al que han renunciat al llarg de tants anys, després de l'estatut que han aprovat, després del servilisme que ofereixen cada dia a l'amo de Madrid, què volen?. Pensen que poden prendre'ns el pèl un dia i un altre?.
- Quan de temps tardaran els valencians, en obrir els ulls i tirar endavant una regeneració de la classe política valenciana?.
Cal que ho facen, que ho fem, ràpid. Ens hi juguem molt, i no ens queda massa temps. Mentre altres països com Catalunya i Euskadi tenen un objectiu clar i una ruta marcada, nosaltres estem... a la lluna de València.
A reveure,
Ferran (http://theberlinchronicles.blogspot.com)
<< Home
