Josep Amílcar Albert

Tenia l'esperança que aquest moment no arribaria mai. Disculpeu-me, però he hagut de començar a suprimir comentaris "desagradables" a les meues entrades. L'administrador d'aquesta bitàcola no permetrà mai,que siga utilitzada per propagar insults, ni proclames feixistes.

Gràcies a les persones que aporteu el vostre punt de vista amb respecte, tot i que siga contrari a les opinions de l'autor.

Els defensors d'una ideologia que durant 40 anys va exercir la repressió de forma sistemàtica i brutal, en contra de tots els que no pensaven com ells, no tenen cap autoritat moral per reclamar allò que ells no estan disposats a permetre.

Esquerra iniciem la precampanya de les eleccions municipals i autonòmiques. A Elx hem elaborat aquest díptic que en els pròxims dies rebreu en la vostra bústia.

En el document veureu les propostes sobre les que treballarem, un missatge d'Agustí Cerdá, president d'ERPV, i una breu referència sobre la persona que Esquerra presenta com candidat a l'alcaldia d'Elx.

Esperem rebre les vostres propostes.

El candidat a l’alcaldia d’Elx, Alejandro Soler, i el portaveu adjunt de l’equip de govern, Alejandro Pérez, han fet públiques aquestos dies diverses raons per intentar explicar-nos per què el PSOE d’Elx no retira el títol de fill adoptiu al dictador Francisco Franco, que li va ser atorgat per l’ajuntament d’Elx el 10 de març de 1939.
Des les justificacions que han fet públiques, per destacades, vull reflexionar sobre tres perles que ens han oferit.
El mateix dia que el ciutadà José Antonio Carrasco presentava la sol·licitud en el registre de l’Ajuntament per revocar-li el títol a Franco, el candidat Soler declarava que aquest és un tema que calia estudiar amb tranquil·litat, doncs si ha estat així des de 1939, ara no s’ha d’abordar amb presses. Dos dies després, el regidor Pérez li agafava el relleu, i perquè el candidat no haguera d’embrutar-se amb un tema tan podrit, ens regalava les orelles amb dues perles més. Pérez, ho justificava en virtut de l’exercici de responsabilitat, que sembla sols tenen els socialistes per acció i els populars per omissió. El portaveu adjunt, ens deia que la no retirada es devia a una actitud responsable i respectuosa que respecta tots els plantejaments, doncs (en aquest tema) hi ha moltes sensibilitats. Continuava, arrodonint el despropòsit, dient-nos que la retirada d’aquesta distinció suposaria legitimar una decisió políticament il·legítima, que per als socialistes il·licitans no existeix.
Assegura el PSOE que no vol donar legitimitat a una decisió presa per un organisme que mancava de legitimitat democràtica, però no veu que es tracta precisament del contrari, de deslegitimar-la totalment, de traure-li tota la validesa jurídica que, ens agrade o no, té eixa decisió. Una qüestió és no reconèixer validesa política, posició teòrica que sens dubte tots compartim, i una altra no fer res per esborrar els efectes que s’hagen produït i continuen vigents, posició activa que el PSOE no comparteix. I mentre no s’anule la concessió, Franco continuarà sent fill adoptiu d’Elx, ho vulguen reconèixer o no els socialistes, siga il.legítim o no el nomenament. Perquè és il.legítim, en efecte, però és legal.
No dubte de la il·legitimitat democràtica i moral de la Junta Gestora o Corporació. A aquests efectes és indiferent una o altra, totes dues nomenades per un règim dictatorial procedent d’un colp d’estat, que va concedir el títol, però cal pensar que des d’aquest punt de vista moltes, per no dir totes les lleis, normes o disposicions emanades de l’anterior règim, eren igualment il·legítimes. Eren il·legítims els judicis, les sentències i les condemnes que es dictaren per raons polítiques; eren il·legítims, per exemple, els articles dels anteriors Codis Civil i Mercantil que subordinaven l’actuació de la dona casada al consentiment del marit. Però eren legals.
Els qui han nascut en democràcia no recorden els problemes jurídics que va causar durant els primers anys democràtics la pervivència de lleis preconstitucionals, doncs no hi havia un cos de normes legítimes en aquest sentit que es pogueren aplicar. Totes eixes lleis requeriren la seua anulació o modificació, doncs no era suficient el no reconeixement de la seua validesa. És necessari un acte positiu de derogació, modificació o anulació per suprimir legalment els seus efectes. I cal reconèixer que el PSOE il.licità és coherent amb el seu Govern, que en el Projecte de Llei de Memòria Històrica que ha presentat i s’està debatent al Congrés, no anul·la ni lleva validesa, ni jurídica ni política, a les execucions, condemnes i sancions patides pels represaliats per Franco, sinó que és limita, d’una forma totalment insuficient, a reconèixer el seu caràcter manifestament injust. Però al cap i a la fi, tot és molt més senzill: es tracta de voler o no voler que un dictador siga fill adoptiu de la nostra ciutat.

Per les manifestacions que han fet públiques, qualsevol persona mínimament informada ubicaria els polítics que les han fet en la dreta política i ideològica del país. Però no, han estat dites per dos dirigents socialistes que, tot i presentar-se com progressistes, amb les seues paraules ens han mostrat el seu tarannà conservador, electoralment interessat, i moralment desconsiderat amb els que van ser represaliats o morts per defensar un govern legítim i democràtic. Els socialistes han estat incapaços de prendre decisions per recuperar la memòria històrica dels republicans i han quedat ultrapassats pels fets. Després d’haver dirigit la política local des de 1975, amb governs municipals en el que gaudien d’una majoria absoluta, i una legislatura amb un pacte entre PSOE i EU, els partits de centre-esquerra en aquesta ciutat han permès que 32 anys després del retorn de la democràcia, encara queden a Elx monuments i noms de carrer dedicats als que es van alçar contra aquesta l’any 1936. O com ens hem assabentat ara, personatges responsables d’èpoques obscures i traumàtiques de la nostra història que mantenen títols de fills predilectes.
En aquest punt cal preguntar-se, que han fet els dos partits que s’anomenen d’esquerra, PSOE i EU, a Elx per recuperar la memòria històrica i tornar la dignitat a les persones, a les quals els va ser arravatada sense cap justificació?.
Al llarg dels anys, l’equip de govern socialista s’ha instal·lat en un oblit interessat. Aquestos republicans amnèsics que busquen la fotografia fàcil, miren cap a una altra banda quan els demanem fets i no paraules ni imatges, sobre tot si les decisions que han de prendre no són del seu agrado.
Senyors socialistes, no poden continuar tapant la història amb lloses de cement com han fet en el cementeri, ni deixant créixer els arbres perquè envolten i oculten els monuments que no els interessa veure ni retirar.
Els dirigents socialistes haurien d’explicar a la ciutadania, cóm poden alçar-se un dia i acudir a la inauguració d’un monument dedicat a un republicà il·licità per deixar-se fotografiar, i el dia següent dir que no hi ha pressa per retirar-li el títol de fill adoptiu al dictador. Trastorn bipolar de la personalitat política, o interès per no perdre cap vot, tot i que vinguen de la dreta rància ideològica?. Vostès mateixos.

David Garrido publica Alcaldes y franquistas.

L'Executiva d'Esquerra, en la reunió celebrada el passat dia 17 de febrer a la ciutat de València, va ratificar les persones que formaran part de la candidatura a les Corts Valencianes per les 3 circumscripcions. Per València, encapçalarà la llista Agustí Cerdá, actual president del grup parlamentari d'Esquerra al Congrés dels Diputats i candidat a la presidència de la Generalitat. Per la circumscripció d'Alacant, encapçalarà Jordi Vayá, secretari d'Organització d'Esquerra-PV, al que seguiré jo mateix, que ocuparé el segon lloc de la llista. El sisè lloc estarà ocupat pel comany i candidat a l’alcaldia de Crevillent, Joan Miquel Tomás.

Les persones que encapçalaran les llistes per les 3 circumscripcions, així com les que serem candidates a les alcaldies del País Valencià per Esquerra, acompanyarem a Agustí Cerdà en la seua proclamació pública com a candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat. La presentació tindrà lloc el proper dissabte 10 de març, a les 17 hores, en un míting al Palau de Congressos de València, on intervindran, a més, Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra i Josep-Lluís Carod Rovira, president del partit.

Al País Valencià, les Illes i Catalunya hi han grups musicals i solistes que fan música cantada en català. Miquel Gil, Feliu Ventura, Obrint Pas,.... són una bona mostra d'allò que es mou en el panorama musical valencià i que està absent de la programació cultural que fan les nostres administracions públiques.

No es conèix el que no es veu o no s'escolta, i la música valenciana no ho és. Des d'Esquerra tenim clar que els ajuntaments del País Valencià i la Generalitat han de desenvolupar polítiques específiques per promocionar i donar a conèixer la cultura pròpia, dins i fora, feta pels grups i col·lectius del nostre país en català. Aquestes polítiques ara per ara no existeixen.

Acabe de comprar un disc d'un grup que mereix la pena escoltar i que vos recomane. Són els Sva-ters, un grup d'Alcàsser que fa bona música utilitzant exclusivament baquetes de fusta, plats redons i canyes de barranc.

Si voleu fer-ne un tast: http://www.youtube.com/watch?v=Um0PUxDLucc.

Ahir vaig acompanyar als companys d'Esquerra-Xàtiva, la ciutat on vaig nàixer i vaig passar la meua infantesa, adolescència i part de la meua joventut, en la inauguració del monument en memòria de les víctimes del bombardeig de l'estació de ferrocarril d'aquesta ciutat. Vora mil persones, entre les que hi havien el diputat d'Esquerra Agustí Cerdá, i els cantants Raimon i Feliu Ventura, ens vam aplegar per retre homenatge a les víctimes del bombardeig efectuat per part de l'Aviazione Legionaria italiana a l'estació de ferrocarril, on en eixos moments arribava un comboi amb soldats de la 49 Brigada Mixta que es retiraven del front. El bombardeig s'enmarcava dins d'una onada de bombardejos de la zona costanera encara en mans republicanes (Manuel, València, Gandia, Sagunt, Dénia). En aquell acte inútil, el 12 de febrer de 1939 quedaven poques setmanes perquè acabara la guerra, arran les 20 bombes de 250 kg. que es van llançar, van perdre la vida 109 persones immediatament, de les quals 3 eren xiquets i 14 dones. Dels dos centenars llargs de ferits, 20 en moriren després als hospitals.

A la inauguració del monument anomenat Aixopluc, projecte dut endavant pel Consell de la Joventut de Xàtiva, hi van assistir representants de tots els partits del centre-esquerra. No hi va assistir l'alcalde de la ciutat, Alfonso Rus. L'alcalde, del PP, sempre s’ha oposat a obrir un espai on es pugueren recordar les víctimes del bombardeig. Rus sempre ha dit que amb el record d’aquestes persones es volen obrir velles ferides. L’alcalde de Xàtiva s'ha negat sempre a implicar a l’Ajuntament en aquesta iniciativa.

Aquestos dies, en que el PSOE d'Elx es nega a considerar en el debat municipal la presa de determinades decisions polítiques, amb arguments tan inversemblants com que no es vol legitimar un acord il·legítim, o de que es volen respectar totes les sensibilitats, fonamentant-ho en una suposada responsabilitat, hauria veure amb qui s'iguala amb aquesta actuació.

Si el PSPV de Xàtiva ha participat en l'acte i el PSOE de Salamanca reclamava també la retirada del títol de fill predilecte, quina falsa responsabilitat impedeix al PSOE d'Elx a debatre i aprovar un conjunt de mesures que ens equiparen a altres ciutats?.

Serà la responsabilitat de no voler posicionar-se ideològicament, per no perdre cap vot, tot i que vinguen de la dreta?.

Fa un any jo també hi estava allí. Un valencià, dels molts que hi vam anar, reclamant el dret dels Països Catalans a decidir el nostre futur, en llibertat i sense cap tipus de pressió.

Pressions en van haver moltes, retallades també i encara continuen cepillant i actuacions interessades amb la vista posada en els resultats electorals... no cal ni parlar-ne. Els valencians ni tan sols ni ens van donar la possibilitat. El cepillado ja ens el van fer en casa. La incapacitat dels polítics sucursalistes locals, van fer la avançar la feina. Als illencs també els van fer la feina a casa.

Demà no hi podré estar present acompanyant a la gent de la Plataforma pel dret a decidir. Tota la meva solidaritat i el meu recolzament.

Ja sé que el tango de Gardel no diu exactament això, però me resulta útil per contar-vos el que segueix.

L'actual regidor de foment del PSOE i candidat a l'alcaldia d'Elx, ha despatxat l'assumpte de la revocació del títol de fill adoptiu d'Elx al dictador tirant la pilota fora dient que aquest tema s'ha de valorar amb tranquilitat, perquè quan ha estat així des de 1939, no cal abordar-ho de forma urgent.

Pense que aquestes paraules sobre la nul·la urgència en retirar-li el títol al dictador, dites pel candidat d'un partit que s'anomena socialista, són inacceptables i hauria de rectificar-les si vol mantenir un mínim de dignitat política i coherència ideològica.

El candidat hauria d’explicar com pot alçar-se el diumenge passat, acudir i deixar-se fotografiar en la inauguració d’un monument dedicat a un republicà d’Elx, i el dimecres dir que no hi ha pressa per revocar el títol de fill adoptiu d’Elx al dictador.

Si mantenira el mateix ritme en aquest tema, que el que utilitza en fer promeses electorals...

La matinada del diumenge es va produir un accident en un dels locals dels baixos del camp de futbol, ocupat per una discoteca. En el moment en el que es van enfonsar 12 m2 del sostre del local d’oci, hi havien 400 persones passant-ho bé, en un local que ha de complir unes mesures de seguretat adients a la capacitat i als rics que presenten aquestos locals.

A partir de l’accident, hem conegut algunes informacions preocupants.

Des d’Esquerra hem exigit al regidor d’obertures que siga rigorós en les actuacions preventives als locals d’oci per evitar més accidents i que execute les actuacions cautelars que calguen per evitar nous accidents com l’ocorregut aquest cap de setmana. Pel tema del que es tracta, on es juga amb la vida de les moltes persones, l’ajuntament ha d’actuar amb la major diligència i rigor per garantir que els locals d’oci compleixen totes les mesures de seguretat i que controla les capacitats màximes.
En l’accident de la discoteca del camp de futbol, semblava inicialment que la responsabilitat era de les goteres, tot i que ens acabem d’assabentar d’una greu irregularitat. Cal preguntar-se, cap on mirava el departament d'obertures?. Qui n'és el responsable de permetre les irregularitats?.

Per no perdre el costum d'aquest país, ningú n'és el responsable. El regidor d’obertures arriba tard a tancar locals, justificant-se amb el compliment dels terminis; el local que ha demanat la reparació de filtracions, té goteres, i es lamenta de les pèrdues econòmiques pel desallotjament; i el president de l’equip de futbol diu que ho han reparat tot i que la culpa és de les tuberies. El ben cert és que al local hi havien 400 persones, que compta amb una xarxa d’instal·lacions elèctriques important, i se li enfonsa un tros de sostre provocant 8 ferits per filtracions d’aigua.

L’ajuntament i el regidor d’obertures no poden amagar-se darrere des les coincidències fatals. Si tenia capacitat per tancar els locals que incomplien la legislació, ho havia d’haver fet abans de l’accident. Sembla que la urgència per obrir els locals d’oci abans del nadal, perquè l’equip de futbol puga recaptar diners per pagar el deute que té, ha fet descuidar el compliment de les mesures de seguretat. Els interessos econòmics s’han posat altra vegada, per davant de la seguretat de la vida de les persones.

Algú assumirà responsabilitats?. Sembla que tots els implicats xiularan i miraran cap amunt amb les mans en les butxaques.

Per a mi, està clar. I per a vosaltres?.

Demà dimecres, Esquerra recolzarem la sol·licitud que l’il·licità José Antonio Carrasco, presentarà en el registre de l’Ajuntament d’Elx, demanant la retirada del títol de Fill Adoptiu d’Elx a Francisco Franco.

En un post anterior del mes de juny, feia referència a la presència de vestigis del règim anterior a Elx, 30 anys després d'haver finalitzat aquest.

L’equip de govern socialista de l'Ajuntament d’Elx està instal·lat en una amnèsia interessada. Aquestos republicans nouvinguts, que es deixen fotografiar en actes d’homenatge a republicans il·licitans, es queden sols amb la imatge fàcil, mirant cap a una altra banda quan se'ls demanen fets i no imatges. L’ajuntament no pot continuar tapant la història amb lloses de cement com ha fet en el cementeri, ni deixant créixer els arbres perquè envolten la creu i que aquesta no es veja.

Cal actuar, tot i que siga amb 30 anys de retard, recuperant la memòria, dels i de les que van defensar el règim democràtic republicà de l’embranzida dels militars colpistes l'any 1936.

Esquerra Republicana ha presentat propostes al voltant d’aquest tema en els àmbits municipal i estatal. Esquerra-Elx s’ha sol·licitat reiteradament al govern municipal socialista la retirada de la creu de la plaça de les Germanies, substituint-la per un monument relacionat amb el nom d'aquesta plaça. El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana va presentar en el Congrés un text alternatiu a l’anomenada Llei de Memòria Històrica. Aquesta proposta va ser votada en contra pel PSOE i el PP. Esquerra, amb aquesta acció pretenia evitar l’aprovació de la Llei de Punt Final que intenta traure endavant el govern espanyol.

Cada vegada queda més clar que, per higiene democràtica, cal Esquerra a l’Ajuntament d’Elx. Hi ha qüestions que no canvien, per la manca de voluntat i/o capacitat d’alguns de fer canvis, tot i el lema de campanya que utilitzen.
Des d’Esquerra, i des de l’esquerra, ens comprometem a canviar el que cal en aquesta ciutat.

Ho recull poliblocs.cat.

Aquestos dies l'espanyolisme deportiu, polític i empresarial han carregat contra Oleguer Preses per les seues declaracions contra la justícia i l'estat. Alguns s'han atrevit a avisar-lo del que li vindrà damunt quan trepitge la gespa per dir el que ha dit. Altres han obert enquestes en les que us convide a votar. I els altres fins i tot s'han atrevit a trencar el contracte de publicitat que havien signat amb ell.

Quins demócrates!!!

Avui, vull compartir amb l'Oleguer la seua opinió i el dret a dir el que pensa amb completa llibertat. Comença a semblar que sols ells poden gaudir la llibertat d'opinió per dir el que pensen.

I és que tot fa massa pudor d'hipocresia.

Si voleu llegir l'article de l'Oleguer, cliqueu ací.

Podeu continuar en: saul.cat i vicent partal.

Aquesta mateixa setmana me dirigiré per carta a l'equip de govern municipal d'Elx, emplaçant-los a instal·lar avisadors sonors en els semàfors de vianants de la ciutat per millorar la seguretat de les persones amb visió reduïda.

Estic segur que amb la implantació d’aquesta mesura, facilitem una mobilitat segura a les persones amb visió reduïda i a les cegues. Si ja tenim en algunes zones semàfors "animats", cal que l’ajuntament considere la instal·lació d'avisadors acústics com un tema prioritari, i assigne la partida pressupostària necessària per instal·lar aquestos mecanismes de seguretat al llarg de l’any 2007. Encara són massa pocs els semàfors que en Elx, tenen aquest sistema d'avís. Fa feredat veure com una persona cega ha de creuar carrers amb un volum de trànsit important, com l’Avinguda d’Alacant, a hores en les que no hi ha massa gent pel carrer perquè puguen ajudar-la.

En les propostes electorals d’Esquerra de cara als propers comicis locals, incloem en l’apartat de cohesió, la promoció de polítiques per fomentar la igualtat d’oportunitats dins la societat, evitant l’exclusió social i permetent la igualtat de drets i deures.

Un dels objectius que ens hem fixat en Esquerra-Elx per a les eleccions municipals, és la necessitat d'aconseguir la plena supressió de barreres arquitectòniques que dificulten a les persones amb disminucions físiques la lliure circulació per l’espai públic.

Se'n fa ressò eselx.com i Información.