27 març 2007
En contra de la censura del PP a la TV3 al País Valencià.
24 març 2007
Pla de Desenvolupament de Turisme Rural per al camp d'Elx.
La situació del camp d'Elx no és molt distinta a la del camp valencià. Abandonament progressiu de les estructures agràries per les baixes rendes obteses del treball agrari pel baix preu de les collites en el camp, falta de seguretat en les collites, envelliment de la població de treballadors agrícoles, fugida de l'activitat professional agrària buscant una millora en l'estat socioeconòmic, ...
Estic d'acord amb Agustí Cerdá en que estem davant la darrera generació de llauradors que desapareixeran pel desinterès i indiferència dels governs de l'estat i del País Valencià.
Però el que hi ha en el camp d'Elx que no he vist en altres zones és encara una presència encara important de cases de camp on la gent hi vivia que estan deteriorant-se, i sobre tot del palmerar.
Davant aquesta situació des d'Esquerra Republicana ens comprometem a buscar una alternativa perquè aquest sector no desaparega, potenciant des de l’ajuntament la creació d’una oferta de turisme rural i ecològic en el camp d’Elx que permeta rehabilitar les cases tradicionals de camp, fixar la població a l’entorn rural i mantenir el palmerar tradicional.
Ara que està en el centre del debat el que cal fer per protegir el palmerar tradicional d’Elx, des d’Esquerra proposem fer un pas més enllà de la política que l’ajuntament ha realitzat fins ara captant progressivament la titularitat dels horts de palmeres. Amb la presència d’Esquerra a l’ajuntament, tirarem endavant un pla per crear una oferta de turisme rural i ecològic de qualitat en el camp d’Elx que complemente l’oferta turística estiuenca de sol i platja que tenim en aquest moment.
Per a Esquerra Republicana aquest Pla de Desenvolupament de Turisme Rural, potencia el naixement d’un nou sector econòmic hostaler i restaurador a Elx amb capacitat d’atenuar la crisi del calcer.
El municipi no compta a hores d’ara, amb cap plaça hostalera d’aquest tipus de turisme. Amb la promoció d’aquesta nova oferta turística aconseguiríem conservar i recuperar tres elements fonamentals del nostre camp: l’arquitectura de les cases de camp, algunes en estat ruïnós al quedar deshabitades molts anys; la població rural, afavorint la fixació en aquest àmbit al millorar les rendes agràries, i el palmerar tradicional, que en ocasions està en situació de conservació lamentable quan no seriosament amenaçat.
Cal que des de l’administració local es facilite la conservació i desenvolupament del camp d’Elx mantenint els trets identitaris propis que el singularitzen. Per la seua ubicació, el camp d’Elx és un important reclam per a un turisme de qualitat, al posar fàcilment a l’abast dels visitants paratges naturals com les zones humides del Clot de Galvany, el Fondo, l’embassament d’Elx i les salines, així com una oferta cultural important com el Misteri, els jaciments arqueològics de l’Alcúdia o el mateix Palmerar.
Tenim una potencialitat turística que encara no hem aprofitat i que cal fer-ho, que ens diferencia i ens fa competitius respecte d’altres municipis, i que davant la crisi del calcer ens facilita el desenvolupament del potencial turístic d’Elx i en conseqüència, un desenvolupament local sostenible.
Ara que està en el centre del debat el que cal fer per protegir el palmerar tradicional d’Elx, des d’Esquerra proposem fer un pas més enllà de la política que l’ajuntament ha realitzat fins ara captant progressivament la titularitat dels horts de palmeres. Amb la presència d’Esquerra a l’ajuntament, tirarem endavant un pla per crear una oferta de turisme rural i ecològic de qualitat en el camp d’Elx que complemente l’oferta turística estiuenca de sol i platja que tenim en aquest moment.
Per a Esquerra Republicana aquest Pla de Desenvolupament de Turisme Rural, potencia el naixement d’un nou sector econòmic hostaler i restaurador a Elx amb capacitat d’atenuar la crisi del calcer.
El municipi no compta a hores d’ara, amb cap plaça hostalera d’aquest tipus de turisme. Amb la promoció d’aquesta nova oferta turística aconseguiríem conservar i recuperar tres elements fonamentals del nostre camp: l’arquitectura de les cases de camp, algunes en estat ruïnós al quedar deshabitades molts anys; la població rural, afavorint la fixació en aquest àmbit al millorar les rendes agràries, i el palmerar tradicional, que en ocasions està en situació de conservació lamentable quan no seriosament amenaçat.
Cal que des de l’administració local es facilite la conservació i desenvolupament del camp d’Elx mantenint els trets identitaris propis que el singularitzen. Per la seua ubicació, el camp d’Elx és un important reclam per a un turisme de qualitat, al posar fàcilment a l’abast dels visitants paratges naturals com les zones humides del Clot de Galvany, el Fondo, l’embassament d’Elx i les salines, així com una oferta cultural important com el Misteri, els jaciments arqueològics de l’Alcúdia o el mateix Palmerar.
Tenim una potencialitat turística que encara no hem aprofitat i que cal fer-ho, que ens diferencia i ens fa competitius respecte d’altres municipis, i que davant la crisi del calcer ens facilita el desenvolupament del potencial turístic d’Elx i en conseqüència, un desenvolupament local sostenible.
16 març 2007
TV3 censurada al País Valencià. En Espanya no hi cabem, anem-nos-en.
Dissabte, en l'acte d'Esquerra Republicana a València, Carod deia que el projecte d'España és un model tancat. Ara el PSOE, quan ha de pactar alguna cosa sobre el model d'estat, ho fa amb el PP perquè res no canvie. Quan s'ha d'acordar alguna qüestió relacionada amb el model econòmic, es llança en braços de la dreta del PNV o CiU.
Ara com abans, PP i PSOE s'han repartit els papers de poli bò, poli dolent, segons hagen estat en el govern o en l'oposició. Al País Valencià, el PSOE aprovava una llei urbanística amb la finalitat de lliberar sòl i que les vivendes foren més barates. Amb l'arribada del PP al poder, van aprofitar les possibilitats que oferia la llei per fer allò que tots i totes coneguem i que no recordaré. El preu de la vivenda no és més barat.
Pel que fa a la possibilitat de rebre en el País Valencià el senyal de TV3, els sequaços de l'època de Barrionuevo i Lerma es van oposar i van posar tots els entrebancs perquè els valencians del sud poguérem rebre una televisió de qualitat i en català, sense directors que elaboraren llistes de paraules prohibides, de periodistes no recomanables, o programes que ens mostraren el model de dona que ens proposava el PSOE a la pantalla, amb vidrioles a l'alçada dels pits i cantant allò de a guanyar diners. Tot junt, un despropòsit. Si voleu llegir un post anterior sobre el tema cliqueu ací.
Les actuacions dels jacobins de l'època ens van deixar una televisió en situació alegal. Tot i les embranzides de la guàrdia civil, els bons del PSOE ens feien el favor de poder continuar rebent la TV3, però deixaven aplanat el camí perquè en un futur, si la qüestió nacional es tornava perillosa, ells mateixos o la dreta cavernària ens tancaren l'aixeta. I així ha estat. La dreta lliberal i democràtica que ens governa, amb una maniobra destinada a recollir els vots més reaccionaris i blaveros, finalitza l'expedient que havia iniciat i tancarà els repetidors dins d'un mes, sota l'amenaça d'una multa milionària. La situació més cuiriosa que ens pot passar és que no puguem veure la nostra televisió feta des del nord, i en canvi sí que puguem verue la feta en qualsevol país de la resta del planeta.
I mentre el PSOE sense obrir la boca. Mala conciència?. Ho dubte, han fet tantes consessions i han perdut tantes plomes pel camí que han acabat per berue's l'enteniment. Tot pel poder.
Les actuacions dels neocons (vells feixistes) i jacobins (vells espanyolistes) amb la qüestió estatutària, procés de pau, igualtat de drets, benestar social, control dels aparells de l'estat, etc. ens mostren un cop d'estat permanent que avança pas a pas retallant la possibilitat de que els pobles trien lliures el seu futur.
Quan de temps més haurem d'aguantar aquest desgavell?. Ací ja no hi cabem, no ens volen i tampoc ens sentim còmodes.
Ens n'anem?. Anem-nos-en!.
12 març 2007
Soc d'Esquerra, perquè vull.
El dissabte 10 de març vaig assistir a l'acte de proclamació d'Agustí Cerdá com candidat a president de la Generalitat per Esquerra Republicana. A l'acte, que es va celebrar en el Palau de Congresos de València hi vam assistir més de 1000 persones. Van presentar al candidat, el president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el secretari general, Joan Puigcercós. El diputat Joan Tardá i els més de 70 candidats a les alcaldies que presenta Esquerra Republicana per tot el País Valencià vam fer costat al nostre candidat.
En aquest cap i casal que de vegades ens avergoneix, amb completa impunitat, unes desenes de concentrats d'extrema dreta, ens espereven a l'entrada del recinte, per insultar-nos i acusar-nos fins i tot de terroristes i traidors, això sí, en castellà. Fins i tot, van arribar a agredir a vàries persones que venien a l'acte, tot i la presència de la policia.
Destacar les paraules de Carod-Rovira afirmant que blaveros i fatxes són la mateixa cosa, i que encara no ha nascut qui puga negar al nostre poble la manifestació de les seues idees i conviccions, encara que quatre fatxes ho vulguen impedir. Vaig copiar aquestes paraules de Carod: la llengua que jo vos parle no és més meua que vostra, la meua llengua és la vostra perquè jo parle la vostra llengua; el meu país és el vostre perquè jo sóc del vostre país; la meua nació és la vostra perquè jo sóc de la vostra nació.
Joan Puigcercós va comparar l'actual situació d'Esquerra al País Valencià amb la que aquesta força política independentista tenia fa vint anys al Principat, quan Esquerra ho tenia tot en contra: ara Esquerra en Catalunya és una força de primer nivell, en la qual, la sembra d'aquell esforç comença a florir per totes les comarques i, actualment Esquerra al País Valencià és tota una realitat.
De les paraules d'Agustí Cerdá vull destacar: el País Valencià no necessita un canvi de govern, sinó un canvi de model de país, un canvi que passa per Esquerra.
També: Esquerra som molt més que un partit, som un futur i una esperança, front a opcions d'esquerreta subalterna, com ho són els socialistes o matrimonis de conveniència com ara el Compromís.
Per acabar, i a la vista de cóm s'han desenvolupat aquet cap de setmana les celebracions pel sud, on a Elx s'ha presentat una llista de compromís, amb candidats que han acompanyat a senadors de CiU (Jordi Vilajoana) juntament amb altres, que han descobert de cop i volta el republicanisme, i que ja es comenta per aquesta ciutat obligarà a alguns a votar amb el nas tapat; o com a la ciutat d'Alcant (ací no hi ha compromís) on es presenta la candidatura del Compromís inexistent, vos deixe una frase i una pregunta per a la reflexió, que va llançar Agustí Cerdá a l'auditori i sobre la que vos convide a opinar.
La frase: és un compromís poc compromès; però si és per compromís, voteu-lo.
La pregunta: en la campanya del Compromís, qui vindran a recolzar-lo Mas i Llamazarares, Duran i Frutos, o tots quatre?.
Si voleu llegir més cliqueu ací.
Foto: Avui.
Entrevista a la ràdio.
10 març 2007
Un programa per la Terra, un programa pel País Valencià, un programa per Elx.
Avui s'ha fet públic el document Un programa per la Terra. En aquest, es presenten les propostes que les organitzacions ecologistes Greenpeace, Ecologistes en Acció, SEO/Birdlife, WWF/Adena i Amics de la Terra fan als partits polítics per a les eleccions municipals i autonòmiques. Des d'Esquerra Republicana volem aprofitar aquesta doble cita electoral, per adquirir el compromís amb la ciutadania de que, des de l’Ajuntament d’Elx i la Generalitat desenvoluparem actuacions per protegir el medi ambient, apostant per un model urbà econòmic i socialment sostenible
Cal que, amb accions locals i la mirada posada en el global, des de l’ajuntament s'adopten plans destinats a racionalitzar el creixement urbanístic, estalviar energia i aigua i reduir la producció de fem urbà.
Les administracions locals hem d'adaptar la política municipal als nous indicadors de desenvolupament sostenible, apostant per la racionalització en l’ús dels recursos naturals i en l’ocupació del territori. En els països europeus, les tones produïdes de fem, el nombre de vivendes construïdes, els cotxes matriculats que circulen pels carrers d’una ciutat, o els metres cúbics d’aigua consumida per habitant, han deixat de ser indicadors de desenvolupament per convertir-se en limitadors del creixement.
Les administracions locals hem d'adaptar la política municipal als nous indicadors de desenvolupament sostenible, apostant per la racionalització en l’ús dels recursos naturals i en l’ocupació del territori. En els països europeus, les tones produïdes de fem, el nombre de vivendes construïdes, els cotxes matriculats que circulen pels carrers d’una ciutat, o els metres cúbics d’aigua consumida per habitant, han deixat de ser indicadors de desenvolupament per convertir-se en limitadors del creixement.
09 març 2007
Implicar l'ajuntament en la integració de les persones immigrants.
Dins de la roda d'entrevistes amb col·lectius i persones en les que m'estics vegent per escoltar les sues demandes i problemàtiques i presentar les accions i plans d'Esquerra a Elx i al País Valencià, he mantingut una reunió amb ciutadants immigrants. M'han detallat la distinta problemàtica que afecta a les persones nouvingudes, segons el grup al que pertanyen, i els he exposat les línies d’actuació que Esquerra proposa desenvolupar amb la nostra presència a l’ajuntament.
Pense que l’ajuntament, com administració pública més propera a la ciutadania, ha de ser la peça clau en el desenvolupament de polítiques dirigides a sectors socials amb necessitats específiques, com ho són les persones immigrants, per afavorir la interrelació i la convivència
Els objectius fonamentals que Esquerra ens marquem amb la nostra presència a l’ajuntament, si la ciutadania ens fa confiança són: impulsar Plans d’Acollida per a les persones nouvingudes, augmentant el nombre i les activitats dels mediadors interculturals, i a eliminar els pisos pastera.
Així ens marquem com a fites disposar d’una quantitat suficient de mediadors interculturals, que treballant amb la població existent i nouvinguda en els barris, faciliten la interrelació i el coneixement mutu dels col·lectius; impulsar l’elaboració de Plans d’Acollida per a les persones immigrants i d’un Pla Local de Ciutadania, que incloguen informació sobre els serveis públics municipals existents i les normes bàsiques de convivència, fent èmfasi en la necessitat d’una corresponsabilitat ciutadana.
M'he compromès amb ells per vervir-los de una corretja de transmissió en les seues reivindicacions, treballant colze a colze amb ells, i a participar en els actes d’acollida que organitzarem la gent d'Esquerra des de l’ajuntament, destinats a les persones que arriben a la nostra ciutat i que siguen detectades per les associacions.
He compartit amb ells que l’ajuntament no pot reduir la seua tasca per la integració a les activitats festives, organitzant una fireta i un partit de futbol a l’any. Cal que l’ajuntament s’ajuste a la nova realitat social que es configura en la ciutat, millorant també les condicions de vida de les persones nouvingudes. L’administració local s’ha de comprometre en eliminar els pisos pastera, on hi conviuen 15 o més persones en condicions insalubres. Des de l’ajuntament cal d’establir mesures per detectar i evitar la concentració massiva de persones en immobles, evitant les conseqüències socials negatives i la degradació personal i humana dels ocupants d’aquestes vivendes.
La integració de les persones nouvingudes ha de basar-se en la seua vinculació en els valors de ciutadania de la societat que els acull, fomentant l’ús social del català com llengua comuna dels nouvinguts, afavorint la seua participació activa en les manifestacions col·lectives que configuren la nostra identitat local i nacional.
M'he compromès amb ells per vervir-los de una corretja de transmissió en les seues reivindicacions, treballant colze a colze amb ells, i a participar en els actes d’acollida que organitzarem la gent d'Esquerra des de l’ajuntament, destinats a les persones que arriben a la nostra ciutat i que siguen detectades per les associacions.
He compartit amb ells que l’ajuntament no pot reduir la seua tasca per la integració a les activitats festives, organitzant una fireta i un partit de futbol a l’any. Cal que l’ajuntament s’ajuste a la nova realitat social que es configura en la ciutat, millorant també les condicions de vida de les persones nouvingudes. L’administració local s’ha de comprometre en eliminar els pisos pastera, on hi conviuen 15 o més persones en condicions insalubres. Des de l’ajuntament cal d’establir mesures per detectar i evitar la concentració massiva de persones en immobles, evitant les conseqüències socials negatives i la degradació personal i humana dels ocupants d’aquestes vivendes.
La integració de les persones nouvingudes ha de basar-se en la seua vinculació en els valors de ciutadania de la societat que els acull, fomentant l’ús social del català com llengua comuna dels nouvinguts, afavorint la seua participació activa en les manifestacions col·lectives que configuren la nostra identitat local i nacional.
En açò estem.
06 març 2007
8 de març, dia internacional de les dones.
El proper dia 8 celebrem el dia internacional de les dones. A Alacant la manifestació en la que participaré començarà a les 20 hores en la Plaça de Calvo Sotelo (sí, a Alacant també encara en queden...).
Podeu llegir el manifest d'Esquerra clicant ací.
05 març 2007
Des bloquejat.
He estat uns dies desconetat de la xarxa, que no de l'actualitat, per qüestions personals. Comença la setamana i ens retrobem. Ens llegim.
