30 abril 2007
XV Trobada d'escoles en valencià a Santa Pola.
Diumenge ens vam retrovar totes aquelles persones concienciades en la necessitat d'una escola en valencià basada en els valors de tolerància, integració i respecte. Una escola que crea una societat tolerant i valenciana. Una escola que socialitza les persones tenint com punt de referència el nostre valencià, el català de tots i totes. Una trobada que mostra que una societat valenciana és possible, tot i els entrebancs que ens posen des de cert poder polític. He compartit part del matí amb els amics i companys de la Colla el cascabot, que aquest any celebren el 10é aniversari amb una interessant esposició de la recuperació de temes culturals il·licitans que han fet, a més de retovar-me amb amics i comapnys com Salvador Valero o Vicent Estrada, preocupats per aquesta realitat cultural que ens uneix. Una trobada amb una assistència nombrosa de xiquets i xiquetes, d'aquells i aquelles que representen el nostre futur.
Com que estem en any electoral, visita dels polítics que sols se'n recorden de la llengua en campanya, però que l'usen poc la resta de l'any per normalitzar-ne el seu ús; alguns d'ells, com l'alcalde de Santa Pola, pertanyents a partits que amenacen la recepció d'una televisió que tambés és la nostra. Impresentable el que alguns són capaços de fer per una fotografia.
El meu reconeixement als mestres, als pares i mares i també als xiquets i xiquetes que tot i les dificultats que tenim en el dia a dia, fem un esforç per demostrar la normalitat d'una llengua, d'una societat i d'una cultura.
28 abril 2007
Campanya contra la vulneració dels nostres drets fonamentals d’expressió i informació.
No puc deixar de fer-me ressò d'aquesta campanya en defensa de la llibertat amenaçada pels que posen una nova cara al vell feixisme.
Fem sentir la nostra veu a Europa contra la vulneració dels nostres drets fonamentals d’expressió i informació. Allò que fa uns dies era una amenaça, es converteix altra vegada en un atac descarat. El Govern valencià decideix tancar el repetidor de la Carrasqueta (Alacantí) emparant-se en una decisió judicial. Ja sigui una mesura de pressió en la negociació per la reciprocitat com una decisió en ferm, cal que alcem la nostra veu a Europa per reclamar l’actuació, atenció i vigilància davant de la negació de drets fonamentals com és el d’informació i expressió i a la pluralitat informativa, o el dret a l’accés a la cultura i la pròpia llengua.
Dona suport a la campanya i fes-ne difussió clicant ací o en la icona de la columna de l'esquerra.
Per estar informa't del que va passar ahir a la Carrasqueta:
27 abril 2007
El centre de la ciutat per als vianants.
Aquestos dies tornen altra vegada a l'actualitat municipal els clots del carrer de la Corredora. Per a la gent que no conega d'Elx, la Corredora és la via més cèntrica de la ciutat, on hi ha un bon nombre de comerços així com l'ajuntament, i per la que passen cada dia 8000 vehicles.
I és que en compte de parlar dels clots de la Corredora, i del deteriorament permanent i continuat del paviment d'aquest carrer, cal actuar sobre la causa que ho provoquen. L’origen, acceptat i reconegut per tots, és l’excessiu volum de trànsit que passa per aquesta via, doncs aleshores posem-hi solució
No pot ser que el carrer més cèntric de la ciutat, on es desenvolupa una part important de les activitats comercials, administratives i econòmiques de les persones que viuen a Elx, però també de les que venen de fora, haja de suportar el pas de més de 8000 vehicles cada dia, inclòs trànsit pesant, amb el risc que suposa per a les persones, però també de les molèsties del soroll i la contaminació.
Des d'Equerra proposem fer un centre de la ciutat peatonal, per fomentar el comerç de proximitat i guanyar-lo per als vianants. El model que cal aplicar en el centre d’Elx ha de ser semblant al que ja hi ha en altres ciutats europees com Friburg o Zurich. En aquestes ciutats els centres són peatonals i sols hi tenen accés el transport públic i els serveis d’urgència. Els barris cèntrics i antics d’aquestes ciutats s’han convertit en un pol d’atracció turística i comercial per als ciutadans i els visitants, que poden gaudir de l’espai públic, al mateix temps que fan les compres o veuen una obra de teatre o actuació musical.
Cal mirar més enllà de la manera en que arreglarem els clots de la Corredora i parlar clarament del model de ciutat que cadascú proposa. Volem una ciutat per a les persones o una ciutat per als vehicles?.
A Esquerra ho tenim clar, proposem una ciutat multicèntrica, amb centres comercials oberts i peatonals, que faciliten a la ciutadania allò que ofereixen les grans superfícies, sense tenir que agafar el cotxe per desplaçar-se lluny del domicili. Una ciutat per a les persones.
26 abril 2007
Reunió amb la Federació d'Associacions de Veïns d'Elx.
El dimarts vaig mantenir una reunió amb representants de la Federació Local d'Associacions de Veïns d'Elx. He conegut al seu president, José Luís Miralles, que m'ha contat els projectes de la Federació amb les Associacions per aconseguir implicar a la ciutadania. Compartisc amb ell la importància de la participació i l'associacionisme ciutadà per decidir què fem entre tots en l'entorn en el que vivim. Els representants de les associacions m'han detallat els temes que consideren importants. Són els més propers per a ells i sobre els que cal actuar amb prioritat. Aquestos són: vivenda, trànsit, serveis socials, sanitat, ensenyament, seguretat, dotacions per a l'esport, .... com podeu comprovar lluny dels debats crispadors que alguns ens proposen un dia i un altre des del melic de l'estat.
Encuriosits també per conèixer les propostes d'Esquerra en les ciutats i pobles de Catalunya, que fa que en realitats urbanes semblants a les d'Elx, amb un component d'inmigració important, hi haja ajuntaments amb una presència important, o governats per Esquerra Republicana. Li he explicat les propostes que Esquerra fa al nord i que també nosaltres fem ací, des de l'experiència dels nostres companys catalans.
Els he parlat sobre l'interès d'Esquerra Republicana per fer participar als ciutadans i ciutadanes mitjançant les associacions de veïns en l’elaboració d’uns pressupostos municipals participatius de veritat, que començaran a dissenyar-se només començar l’any. Seran també ells i elles, els que dissenyaran els espais de lleure dels barris i pedanies, decidint el mobiliari urbà que s’instal·la.
I per finalitzar els he presentat el decàleg de propostes que Esquerra es compromet amb la ciutadania si som presents a l’ajuntament . Aquestes propostes tenen com objectiu milorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans i ciutadanes, oferint-nos a les persones que viuen a la ciutat però també a les del camp, per ser un instrument útil en la construcció d’un entorn sostenible mediambientalment, cohesionat urbana i socialment, que mantinga la nostra identitat pròpia com el valor afegit més important que ens diferencia dels demès, i on les persones puguem viure amb llibertat.
25 abril 2007
25 d'abril amb Miquel Gil.
Amb la manca d'actes a Elx per commemorar el 25 d'abril (l'ajuntament no va fer absolutament res), vam anar a la Universitat d'Alacant. La Universitat va organitzar al Paranimf un concert de Miquel Gil.
Si voleu fer-ne un tast, i ara que estic a Alcoi....
Si voleu fer-ne un tast, i ara que estic a Alcoi....
24 abril 2007
Aquest any els maulets guanyen la batalla als botiflers.
La Generalitat Valenciana no té l’autorització per entrar en el centre reemissor de TV, propietat d’ACPV, situat al cim del Mondúver i que permet l’emissió de TV3 a les comarques centrals del País Valencià.
Tal com explica la jutgessa a la interlocutòria, el propòsit d’execució forçosa de la mesura provisional de cessament de les emissions de TV3 al País Valencià resulta una mesura desproporcionada per a l’objectiu que persegueix..., ja que si es dictara resolució sancionadora, després que s’haja tramitat l’expedient i que es resolga, acordant el tancament de les emissions, aquest tancament podria portar-se a terme en qualsevol moment.
A més, la interlocutòria deixa ben clar que no hi ha cap dany per a l’interés públic, més bé al contrari ja que, si s’efectuara el tancament de les instal·lacions i per tant la no emissió de TV3 al nostre territori es veurien afectats drets fonamentals i llibertats públiques protegits en l’article 20 de la Constitució Espanyola. És important recordar, com també ho fa la jutgessa, que les emissions de TV3 al País Valencià no són emissions d’una televisió clandestina, ni l’explotació d’una televisió no autoritzada sinó la retransmissió de les emissions d’una televisió pública autonòmica.
ACPV havia convocat una concentració per demà al Mondúver, que ja ha sigut desconvocada.
Per tant i a l’espera que arriben les interlocutòries dels jutjats de Castelló i Alacant , les instal·lacions d’ACPV al Mondúver continuaran obertes i es seguirà garantint les emissions de TV3 al nostre país.
També avui s'ha sabut que el jutjat contenciós administratiu número 3 d'Alacant ha concedit a la Generalitat l'autorització necessària per a tancar el repetidor de la Carrasqueta, segons informa Europa Press. Amb tot, l'acta del jutge és del 13 d'abril i diu que l'ordre de tancament s'ha d'efectuar en un termini màxim de deu dies. El termini, doncs, ja ha vençut.
El portaveu d’Esquerra a Madrid i candidat a les eleccions a les Corts Valencianes, Agustí Cerdá, preguntarà demà a Zapatero quines actuacions ha iniciat o pensa emprendre el govern espanyol per garantir que les emissions de TV3 al País Valencià puguin continuar portant-se a terme, tal com ha fet en els darrers vint anys.
300 anys després, el 24 d'abril els maulets hem guanyat la batalla als botiflers.
(Extret d'acpv.net, vilaweb.cat i esquerra.cat)
22 abril 2007
300 anys del 25 d'abril. Maulets a Elx, maulets a Xàtiva.
Aquest cap de setmana l’he passat entre dues ciutats, en els actes que s'han organitzat per commemorar el 300 aniversari del 25 d’abril . La primera, Elx, la ciutat en la que estic adoptat, on faig la meua vida des dels 21 anys i en la que me presente com candidat per Esquerra Republicana. La segona, Xàtiva, la ciutat on vaig nàixer i en la que vaig viure la meua infantesa, la meua adolescència i la meua primera joventut. Les dues ciutats però, han tingut aquest cap de setmana dos elements comuns. En les dues una plataforma cívica que agrupa partits polítics d'esquerra nacional i independentista i també col·lectius d’esquerra independentista han organitzat actes per commemorar el 25 d’abril. En les dues el partit que governa l’ajuntament amb majoria absoluta no ha participat. Arribats a aquest punt cal destacar que no en les dues ciutats governa el mateix partit polític, a Elx governa el PSOE (en la propaganda electoral ja no hi ha per enlloc rastre del PSPV) i a Xàtiva governa el PP (o millor, podríem dir que mana Alfonso Rus).
El divendres es va realitzar a Elx, per primera vegada, un acte per reivindicar la recuperació d’uns drets, unes llibertats que vam perdre ara fa 300 anys. Una Batalla d’Almansa de la qual encara en patim les conseqüències. Amb uns partits i una clase política subalterna i perifèrica, amb un estatut ridícul i raquític, i amb una realitat nacional cada vegada més difuminada. Un acte organitzat i en el que vam participar al voltant de 200 persones del Compromís per Elx, Maulets, CUP, Casal Jaume I, Esquerra Republicana del País Valencià. Un acte que ha de suposar l'inici d'allò que ha de ser normal, cada 25 d'abril reunir-nos per reclamar la recuperació dels drets perduts.Si voleu llegir un bon article del bon amic David Garrido podeu clicar ací.
El PSOE d'Elx hauria de preguntar-se per la seua coincidència amb el PP?.
Avui diumenge a Xàtiva, com en els millors anys, al voltant de 1000 persones hem acompanyat el seguici que ha desfilat des de la Font del Lleó fins el monument als Maulets en una jornada molt emotiva i reivindicativa. Representants de la Comissió 25 d’abril, integrada per PSPV-PSOE, EU, BNV i Esquerra Republicana han participat en els parlaments per presentar i agrair als participants les seues actuacions. Han participat l'Escola de dances de Xàtiva, el Grup de dances Ras i Pla de la Llosa de Ranes, el grup Bicicleta Teatre, la Colla de dolçainers i tabaleters la Socarrà, el cantaor Pepe Botifarra, la Colla castellera Socarrats de Xàtiva i l'actor Elies Barberá.
Uns dies per reclamar una ciutat, un país i una societat més respectuosa amb les persones, amb la cultura i amb l’entorn. Uns dies per reclamar polítiques que facen del nostre país un país amb futur. Uns dies per veure-nos i reunir-nos la gent d’Esquerra.
Una visita per commemorar, reivindicar i també retrobar molts amics i amigues, mestres, professors, xirimiters, tabaleters i companys d’estudis que feia molt de temps que no havia vist.
20 abril 2007
Esquerra Republicana fa un pas més i visita la Junta Electoral.
Ahir dijous, el president comarcal d'Esquerra Republicana al Baix Vinaolpó i representant del partit davant la Junta Electoral, Julià Jimenez, presentava les candidatures municipals d'Elx i Crevillent. Davant la competició infantil que hem presencia entre el PSOE i EU locals per veure qui arribava abans que l'altre al jutjat el primer dia que es podien presentar les candidatures, nosaltres hem actuat amb normalitat, no donant més importància a allò que és sols el que és, un tràmit administratiu. Amb normalitat vam ser la primera formació política que va elegir candidat a l'alcaldia en Elx, amb normalitat hem elaborat una candidatura amb gent jove, amb normalitat hem anat treballant al llarg de més d'any i mig a Elx, amb normalitat hem presentat públicament la candidatura i el candidat, i amb normalitat realitzem el tràmit davant l'organ administratiu que permetrà fer oficial la candidatura.
Aquesta sí que és una fita important. És la primera vegada que a Elx, la tercera ciutat del País Valencià, Esquerra Republicana presenta una candidatura municipal, donant l'oportunitat als i a les votants, d'apostar per una opció política distinta a les que durant 30 anys s'han presentat. Un partit polític capaç de sacsejar la situació política actual en l'àmbit local i en el de país.
El dia 27 us toca a vosaltres dir la vostra. Fins al·leshores continuarem treballant de valent per merèixer tota la vostra confiança.
18 abril 2007
Debat amb els candidats sense representació municipal (per ara).
El dimarts 17 es va celebrar en el Casino d'Elx la tertúlia entre els i la candidata dels partits que es presenten a les eleccions municipals a Elx. Tot i no contar amb la partitcipació dels representants dels partits que sí que tenen ara representació (vaig insistir dues vegades als organitzadors per poder debatre amb ells) va ser una bona oportunitat per poder presentar les propostes d'Esquerra Republicana per a la ciutat, els ciutadans i ciutadanes d'Elx. Unes propostes que en Esquerra-Elx hem elaborat en positiu sobre comerç, urbanisme, indústria, vivenda, ecologia i sostenibilitat, ocupació, benestar social, cultura, turisme, joventut, etc., donant respostes i alternatives a la situació actual que els partits amb majoria a l'ajuntament ens volen fer veure com normal.
Una oportunitat per mostrar que les persones que treballem des d'Esquerra per fer crèixer aquest projecte i guanyar presència en la ciutat i en el país, som capaces i aptes per ocupar un lloc clau i central en l'articulació d'una nova realitat política. Un projecte capaç d'unir persones decebudes amb el màrketing electoral en el que estan instal·lades les opcions polítiques que ens governen en aquest moment, i presentar propostes centrades en la millora de la qualitat de vida i benestar de les persones.
Un projecte, el d'Esquerra, fonamentat en l'oportunitat d'unir esforços, en contra d'altres opcions entestades en fomentar l'enfrontament entre ciutadans.
16 abril 2007
Tren per reclamar un País Valencià republicà.
Ahir a les 11.42 va arribat a Alacant el Tren Republicà, després de passar per les estacions que hi ha en el trajecte que va des de Castelló fins Alacant. Ens vam aplegar més de 2000 persones que vam marxar des de l'estació de Renfe, passant pel Mercat Central de la ciutat on hi van haver més de 200 morts pels bombardejos feixistes, la plaça de l'Ajuntament en la que es va proclamar la república a la ciutat, fins arribar al port d'Alacant, darrer punt de resistència de la Republica l'any 1939.
Els companys i companyes d'Esquerra Republicana vam marxar amb una pancarta reclamant un País Valencià republicà.
Un cap de setmana intens que començava a Elx, el dissabte a les 10 del matí, en el monument dedicat a les víctimes de la Guerra Civil espanyola. Aquest acte es va convertir en un acte electoral per l'equip de govern municipal, que fins aquest any havien oblidat apropar-se per aquest lloc. Vaig dedicar unes paraules a la recuperació de la memòria històrica i la rehabilitació d'aquelles persones que van perdre la vida defensant un règim democràtic, reclamant al partit majoritari allí present que aprofitara l'oportunitat en el Congrés de Diputats, i donara suport a la proposta presentada per Esquerra Republicana.
El procés d'amnèsia ideològica que pateixen els responsables socialistes il·licitans fa que siguen capaços de fer-se la foto davant monuments dedicats a les persones mortes pel feixisme, al temps que defensen la no retirada del títol de fill adoptiu al dictador o siguen incapaços de retirar la creu als caiguts de la plaça de les Germanies.
Algú sap explicar-ho?.
Pel que fa a les pancartes, una imatge curiosa: a la foto que encapçala el post i que correspon al periòdic Información li ha "caigut" el logotip d'Esquerra. Un descuit?. Segur.
14 abril 2007
Presentem la candidatura d'Esquerra a l'Ajuntament d'Elx.
Ahir vam presentar la candidatura d'Esquerra a l'Ajuntament d'Elx, exposant els objectius del partit a la ciutat i les propostes amb les que ens comprometem davant la ciutadania.
L'acte l'hem celebrat en el Casal Jaume I d’Elx, amb la participació de Jordi Vayá, secretari d’organització d’Esquerra Republicana del País Valencià i número 1 per aquest partit a la circumscripció d’Alacant i Julià Jimenez, president d'Esquerra al Baix Vinalopó.
M'han acompanyat les persones que encapçalaran la candidatura: Rafel, Carles, Maite, Joan, Emili, Maribel i Begonya. Una candidatura formada per un equip de persones, nascudes a Elx algunes i altres vingudes de fora com tants i tantes ilicitanes, amb capacitat de treball i organització. Una candidatura que amb una edat mitjana de 32 anys i 6 persones per sota dels 23, mostra el present i el futur del projecte d'Esquerra a la tercera ciutat del País Valencià.
M'han acompanyat les persones que encapçalaran la candidatura: Rafel, Carles, Maite, Joan, Emili, Maribel i Begonya. Una candidatura formada per un equip de persones, nascudes a Elx algunes i altres vingudes de fora com tants i tantes ilicitanes, amb capacitat de treball i organització. Una candidatura que amb una edat mitjana de 32 anys i 6 persones per sota dels 23, mostra el present i el futur del projecte d'Esquerra a la tercera ciutat del País Valencià.
En la presentació he fonamentat la ferma defensa del municipalisme que fem des de l'unic partit independentista que es presenta a la ciutat, al temps que he fet públiques les propostes que presentem als ciutadans i ciutadanes d'Elx caracteritzades per un fort component social, mediambiental, cívic i identitari. Aquestes estan orientades per una banda afavorir la projecció exterior de la ciutat, i per altra a millorar la qualitat de vida i benestar dels ciutadans i ciutadanes d’Elx.
Pensem que ja no calen més maquillatges, que cal un canvi real en el que Esquerra siga la peça clau dins l'ajuntament per dur endavant un projecte de país i de ciutat fonamentat en els valors republicans.
12 abril 2007
Volem veure TV-3.
Cal dir alguna cosa més?. Ja no es pot dir més fort ni més clar. 10 abril 2007
Per a Morera com per al PP, l'enemic ve del nord.
L'Avui publicava ahir una entrevista a Enric Morera. Una entrevista en la que al meu parer, Morera presenta algunes contradiccions, a més de mantenir una postura victimista, assenyalar (igual que el PP) Esquerra i els catalans com la causa dels mals que afectaran el País Valencià, i de posar la tireta abans de fer-se la ferida davant el possible fracàs electoral de la coalició el 27 de maig.
Contradiccions.
Diu Morera, No és un simple compromís amb el recanvi del PP al PSOE, que són dues cares de la mateixa moneda, per després dir respecte de les negociacions que el BNV manté amb el PSPV-PSOE a la ciutat de València perquè els atorguen el lloc 14 en la llista socialista Nosaltres tenim un compromís amb el canvi i per això també volem un canvi a la ciutat de València i a la Diputació, i aquest pacte ho podria propiciar.
BNV i PP coincideixen amb els enemics.
El dirigent del BNV acusa i amenaça per explicar la no presència d'Esquerra en el Compromís, No ho acabe d'entendre. Són ells (els d'Esquerra) els que hauran de dir-ho, però és evident que si el canvi no es produeix per mil o dos mil vots, algú haurà d'explicar això allà dalt perquè pot ser el germen d'una major separació entre els nostres territoris.
Posar la tireta abans de la ferida.
Reconeix Morera De més de 230 candidatures municipals del Bloc, només 15 són pactes locals amb EUPV. Es dedica a fer castells en l'aire i diu Calcule que si per separat vàrem obtenir 270.000 vots, el 27 de maig n'aconseguirem uns 300.000. No obstant, preferiria traure un diputat menys i que hi hagués canvi. Una altra clau són els 240.000 valencians que votaren el 2004 el PSOE i no ho van fer a les autonòmiques de 2003. Si voten el PSPV-PSOE o Compromís, hi haurà canvi, això sí, per la mínima, com a Itàlia o a Galícia.
Contradiccions.
Diu Morera, No és un simple compromís amb el recanvi del PP al PSOE, que són dues cares de la mateixa moneda, per després dir respecte de les negociacions que el BNV manté amb el PSPV-PSOE a la ciutat de València perquè els atorguen el lloc 14 en la llista socialista Nosaltres tenim un compromís amb el canvi i per això també volem un canvi a la ciutat de València i a la Diputació, i aquest pacte ho podria propiciar.
BNV i PP coincideixen amb els enemics.
El dirigent del BNV acusa i amenaça per explicar la no presència d'Esquerra en el Compromís, No ho acabe d'entendre. Són ells (els d'Esquerra) els que hauran de dir-ho, però és evident que si el canvi no es produeix per mil o dos mil vots, algú haurà d'explicar això allà dalt perquè pot ser el germen d'una major separació entre els nostres territoris.
Posar la tireta abans de la ferida.
Reconeix Morera De més de 230 candidatures municipals del Bloc, només 15 són pactes locals amb EUPV. Es dedica a fer castells en l'aire i diu Calcule que si per separat vàrem obtenir 270.000 vots, el 27 de maig n'aconseguirem uns 300.000. No obstant, preferiria traure un diputat menys i que hi hagués canvi. Una altra clau són els 240.000 valencians que votaren el 2004 el PSOE i no ho van fer a les autonòmiques de 2003. Si voten el PSPV-PSOE o Compromís, hi haurà canvi, això sí, per la mínima, com a Itàlia o a Galícia.
Arribats a aquest punt, m'agradaria fer-li unes preguntes al senyor Enric Morera, i també a vosaltres vos convide a dir la vostra:
- Només 15 llistes municipals pactades, són l'indicador de l'èxit de l'acord electoral entre partits que hauria d'il·lusionar totes les ciutats i pobles del País Valencià per fer fora al PP del govern de la Generalitat?. I a la ciutat o a la diputació d'Alacant, no cal fer fora al PP?
- Si PP i PSOE són les dues cares de la mateixa moneda (Estatut, tanca electoral del 5%, ...) per què tant d'interès en pactar la llista a la ciutat de València, ocupant el BNV el lloc 14é?.
- No se n'adona el dirigent del BNV de la coincidència i l'obsessió compartida amb el PP en assenyalar enemics als catalans i a Esquerra?. Si a la fi caldran els vots d'Esquerra Republicana per fer fora al PP, no haurien d'haver-s'ho jugat tot EU i el BNV per incorporar Esquerra Republicana a l'acord?. Quins interessos han primat per no fer-ho?.
- El victimisme de Morera lligant un possible triomf davant el PP a factors externs, no és un reconeixement de la manca d'il·lusió interna i externa que ha generat el Compromís en el País Valencià?. L'objectiu d'un acord tan minse, era el País Valencià o les cadires dels dirigents d'unes forces polítiques amb tendències electorals descendents desde fa molts anys?.
- Tot val per arribat? Abans CiU, després EU, PSPV-PSOE,... Què vindrà després?. Què inventaran desprès?. Cal recordar l'acord que també propugnava el BNV amb Unión Valenciana i que va acabar en via morta?.
Potser massa preguntes que Enric Morera hauria de contestar abans de continuar atacant Esquerra Republicana. Un partit polític qualificat pel BNV com intrús, sense cap possibilitat en el PV i igualat amb el PP!!.
O no serà així, i per això aquesta fixació malaltissa amb Esquerra Republicana?.
Mentrestant nosaltres a la nostra...
04 abril 2007
6000 visites.
Uns mesos enrrere celebrava les 4000 visites a aquest bloc. Ara en abril, amb menys d'un any d'existència ja en són 6000.
En temps de boicots d'algun partit als mitjans de comunicació, però també de censures d'alguns mitjans cap a les propostes i opinions de les persones d'Esquerra Republicana, es demostra que ja no es poden posar portes a la lliure circulació d'idees.
Moltes gràcies a les persones que regular, esporàdicament o per equivocació visiteu aquesta bitàcola.
03 abril 2007
Sí a l'acord de reciprocitat TV3-TVV-IB3.
Aquest matí he escoltat l'entrevista que li ha fet Antoni Bassas al Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, al voltant de les negociacions en contra de la censura que el PP, amb Camps al capdavant, ens vol fer als valencians i valencianes perquè no vegem ni escoltem l'orferta audiovisual de la CCRTV. El Conseller ha confirmat l'existència de contactes i també de condicions per part del govern valencià com per exemple la censura de la denominació del nostre territori com País Valencià.A aquestes alçades, queda clar que amb aquesta maniobra, Camps ha estat molt torpe i ha caigut en el parany que li ha parat el sector més ultradretà i blavós del seu partit, amb aquest atac més propi del govern xinés o afganés. Com deia el sociòleg Salvador Giner en la conferència que va celebrar en la Universitat d'Alacant el dia 28 de març, en un món globalitzat, on podem veure qualsevol televisió del planeta, és absurd posar-li portes al camp i censurar la possibilitat que tenim els valencians que lliurement ho desitgem de veure una televisió que parla en la nostra llengua, amb personatges que ens resulten propers. Una televisió que ens permet escoltar i veure el que opina Piqué un dia, Carod un altre, i l'altre següent assabentar-nos de les propostes d'Otegui.
Manipular la televisió.
Els governants valencians, abans Lerma, després Zaplana i Camps més a lo bèstia, han condicionat o intentat condicionar els mijtans de comunicació del nostre País. Lerma, Zaplana i Camps han restringit la inserció de propaganda institucional en els mijtans de comunicació considerats com no afectes. Cal recordar les sentències de tribunals condemnant l'administració de Zaplana, per marginar periòdics de la publicitat pública.
En el cas de la televisió valenciana, els inicis ja van encendre els llums d'alarma. Nascuda fonamentalment per contrarrestar la influència de la catalana, va patir les influències directes de Lerma perquè alguns periodistes no desembarcaren des de la ràdio a la televisió. A més, baix la direcció d'Amadeu Fabregat, es van generar una de les primeres llistes negres, no de persones, però sí de paraules que com únic delicte, tenien sonar massa catalanes.
En l'època popular, els presidents sistemàticament l'han considerat com un xiringuito propi que utilitzar per fer-se propaganda, pagar favors a periodistes, empresaris, artistes mediocres, etc., imposant des del perfil bò del president que han de traure els càmeres, fins les notícies d'accidents de metro que cal vetar.
I així , aquestos dictadors, acostumbrats a fer dels mitjans els que els dóna la gana, ara volen donar donar lliçons d'estil, continuant prohibint les paraules que les seues decicades orelles no poden escoltar.
Senyors del PP, és que no se n'adonen que els de dalt no són un País bananer com volen convertir-nos a nosaltres?. És que no se n'adonen que no poden continuar imposant als periodistes, escritors, llibreters, fotògrafs el que poden escriure, dir o fer?. És que no se n'adonen que ja no es poden posar tanques a la llibertat d'informació i de circulació d'idees en l'època de les parabòliques i d'internet?.
Eren contraris al divorci, i els/les del PP es divorcien. Eren contraris a l'avortament, i les del PP avorten. Són contraris al matrimoni entre persones del mateix gènere, i els homosexuals del PP es casen. Són contraris a que puguem veure una televisió digna, i els del PP també ploren amb El cor de la ciutat o riuen amb Polònia.
No facen el talibà tancant repetidors de televisions que transmeten missatges que no els agraden. És molt més senzill, quan engeguen el televisor no sintonitzen la TV3 ni C33. O si per error ho han fet, canvien ràpidament de canal, però deixen-nos la llibertat als i les que ens dóna vergonya la nostra televisió veure'n una que també considerem nostra. A més servirà per mostrar als nostres veïns i veïnes quina és la televisió de qualitat que fan vostés.
02 abril 2007
1 d'abril a Alacant. Marxa pels republicans en la darrera ciutat republicana de l'estat.
Ahir, vaig participar en la marxa organitzada per la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica d'Alcant en homenatge als milers de republicans que es van refugiar en el port d'Alacant, la darrera ciutat en republicana de l'estat. Companys i companyes d'Esquerra Republicana, simptatitzants i amics i amigues vam marxar des del port d'Alacant fins al Camp dels Ametlers, a pesar dels muníceps del PP d'Alacant per homenatjar els civils i els militars, els homes, les dones i els xiquets i xiquetes que esperaven amuntegats en el port embarcar en vaixells que els nacionals no van deixar passar, per evacuar-los.
El dia 30 d'abril, els mercenaris italians de la divisió Littorio, al comandament del general Gambara van ocupar Alacant i van assetjar els accessos al port. Els últims republicans lliures van quedar atrapats. Qualsevol resistència hauria provocat una matança indiscriminada. Van haver de lliurar les armes als feixistes italians al servei dels franquistes revoltats contra el legítim govern, en aquest moment es van perdre les llibertats i esperances de la II República Espanyola. La Guerra va acabar així en el port d'Alacant.
Entre el 31 de març i la matinada del 1 d'abril, la majoria van ser conduïts a l'anomenat Camp dels Ametlers.
Ara, encara seguim reivindicant el reconeixement històric d'aquells herois defensors de la democràcia, tot i l'oblit amb el que volen cobrir alguns partits polítics la nostra història. Perquè al cap i a la fi és nostra, tot i que a molts ens haguera agradat diferent.
01 abril 2007
Rajoy i Camps amenacen amb Esquerra Republicana a l'Ajuntament d'Elx.
Aquesta semtana la plana alta del PP naci onal va desembarcar a Elx. Rajoy, Camps, Ripoll i la candidata d'Elx (no sabem si es van mirar a la cara) van passetjar pels carrers de la ciutat, van visitar l'esglesia i després van fer un dinar-miting. En l'acte Rajoy va fer ostentació del seu verb i esperit conciliador, constructiu i adivinatori.
Els discursos dels dirigents del PP ens han mostrat una vegada més el tarannà excloent, antidemocràtic i ultradretà d'aquestos neofatxes.
De la paraula fluida que coneguem del candidat dels filets de plastilina i del censurador televisiu, cal agrair a Camps i Rajoy que ens deixaren als republicans fora del seu concepte de normalitat, farcida de corrupció política, la manipulació informativa, la censura dels mitjans de comunicació i l’especulació urbanística que normalment practica el PP.
De la paraula fluida que coneguem del candidat dels filets de plastilina i del censurador televisiu, cal agrair a Camps i Rajoy que ens deixaren als republicans fora del seu concepte de normalitat, farcida de corrupció política, la manipulació informativa, la censura dels mitjans de comunicació i l’especulació urbanística que normalment practica el PP.
Així mateix, per la por que intenten clavar aquestos demócrates als ciutadans i ciutadanes al voltant de que el perill català ens persegueix i ens ho vol robar tot, cal destacar també el nerviosisme de Camps i Rajoy al considerar possible un govern municipal d'esquerres amb la participació d'Esquerra Republicana.
El subconscient va trair a la candidata del PP a l’ajuntament. Més que preocupada pel futur dels nostres fills estava preocupada pel seu futur, doncs sap que en ser derrotada el dia 27 de maig, seran els del seu propi partit els que li passaran factura igual que han fet fins ara amb els seu antecessors. Pel que fa a les promeses, tant la candidata del PP com el candidat pel PSOE, han iniciat una carrera que els duu ambdós a tota velocitat i sense control cap al ridícul. Prometre destinar diners per oferir bandes de música gratis total i llocs per guardar passos de Setmana Santa, quan falten pisos per a les persones que pateixen una malaltia mental o programes d’acollida als immigrants i de lluita contra l’exclusió social, mostra l’esgotament i la manca de projecte polític dels candidats d’aquestos dos partits.
Mire senyor Rajoy, si ser radical és treballar per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge, és destinar recursos econòmics a polítiques de benestar i en contra de la marginació en compte de gastar-los en projectes faraònics i d’autobombo, és protegir de l’especulació i la destrucció la costa, és fomentar el comerç urbà front a les grans superfícies comercials, és la promoció de la participació de la ciutadania en els afers públics, és dur als llauradors aigua a un preu assequible perquè puguen regar el camp, efectivament, en Esquerra Republicana som i volem continuar sent radicals i quedar fora del seu concepte de normalitat.
El subconscient va trair a la candidata del PP a l’ajuntament. Més que preocupada pel futur dels nostres fills estava preocupada pel seu futur, doncs sap que en ser derrotada el dia 27 de maig, seran els del seu propi partit els que li passaran factura igual que han fet fins ara amb els seu antecessors. Pel que fa a les promeses, tant la candidata del PP com el candidat pel PSOE, han iniciat una carrera que els duu ambdós a tota velocitat i sense control cap al ridícul. Prometre destinar diners per oferir bandes de música gratis total i llocs per guardar passos de Setmana Santa, quan falten pisos per a les persones que pateixen una malaltia mental o programes d’acollida als immigrants i de lluita contra l’exclusió social, mostra l’esgotament i la manca de projecte polític dels candidats d’aquestos dos partits.
Mire senyor Rajoy, si ser radical és treballar per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge, és destinar recursos econòmics a polítiques de benestar i en contra de la marginació en compte de gastar-los en projectes faraònics i d’autobombo, és protegir de l’especulació i la destrucció la costa, és fomentar el comerç urbà front a les grans superfícies comercials, és la promoció de la participació de la ciutadania en els afers públics, és dur als llauradors aigua a un preu assequible perquè puguen regar el camp, efectivament, en Esquerra Republicana som i volem continuar sent radicals i quedar fora del seu concepte de normalitat.
Bon vent i barca nova.
