29 setembre 2007
El Rei crema les seves fotos.
Allò més greu no és pel que s'escandalitzen els mitjans de comunicació i polítics espanyolistes com és la crema de fotos. El més significatiu i més greu, i que pocs comenten, és l'actuació dels sectors reaccionaris en contra de la llibertat d'expressió. L'actuació de la policia, en aquest cas
dels Mossos, retirant una pancarta en la festa del Prat és més pròpia d'altres temps.
Qui li havia de dir al superconseller que l'embolicarien!!
Passeu una bona estona amb aquest vídeo del programa
Polònia.
28 setembre 2007
"Faroleros!!!"

Ahir
Camps i
Pla ens van delectar amb una
sobreactuació que mosra la mediocritat política dels dirigents dels dos partits majoritaris al País Valencià. Ens van demostrar que els dos són uns
trilers.
En una partida en la que totes les cartes estaven marcades abans de començar la mà, el primer farol i clavada de pata la va fer Pla dient-li a Camps que deixara de plorar i que s'atrevira a reformar l'estatutet per lligar la inversió de l'estat al criteri de població.
Segon farol i relliscada: Camps havia de demostrar que per a, com va dir Duran i Lleida, cataplins, els seus. Vol reformar l'estatut?. Doncs posem-nos, ja mateix, perquè l'aplique en els pressupostos de 2008!!
Tercer episodi: des de Madrid, els amos de la cosa telefonen als subalterns de províncies per donar-los una clatellada. Cóm s'atreveixen aquestos nyaps secundaris de la perifèria a reclamar res?.
Al cap i a la fi, trista la imatge del nivell dels dirigents i polítics valencians, mostrant-nos el seu estat de submissió, posant per davant el pesebre i els interessos d'altres, als dels valencians i valencianes i, aclaridora la inutilitat d'un estatut que poc més d'un any després de la seua aprovació amb el consens del PP i PSOE, serveix per penjar del ganxo del water.
Enhorabona socialistes i populars, podeu posar-vos la medalla pels serveis prestats a la pàtria. La vostra acció a les ordres de sols va servir per intentar desactivar la reforma d'altres estatuts que anaven de debò.
Alguns ja ho vam dir, i en tan poc de demps ens heu donat la raó... Quina política de més baix vol!!
26 setembre 2007
La reialesa i la llibertat d'expressió. 1994-2007.
Ara que Grande-Marlaska vol fer dels fotògrafs i periodistes cossos parapolicials, cal redordar que ara és el judicial, però abans el poder polític de CiU va amordassar aquells que s'atrevien a parlar amb llibertat de la monarquia.
En aquest temps, que alguns volen veure en un acte d'expressió del rebuig, un delicte, cal posar a la pantalla de l'ordinador un exemple més del substrat democràtic que tenen alguns.
El vídeo pertany al programa Persones Humanes que presentava Mikel Calçada (Mikimoto) l'any 94. Ja al·leshores, aquest programa va alçar la pell en la caverna mediàtica com El Mundo.
Mikimoto, en els programes següents es va posar al darrere una persona vestida com policia secreta que vigilava tot allò que es deia. Aquell mateix dia el programa ja tenia posada la data de caducitat, per una ordre que venia de l'esfera més alta de la Generalitat.
Com podeu veure massa coses han canviat massa poc, millor dit, res.
25 setembre 2007
Senyor jutge Grande-Marlaska, també serà delicte?

L'Audiencia Nacional continua la seua
croada contra els piròmans de les imatges règies que s'han tornat a fer a Girona i Molins de Rei. Igual que abans amb l'avortament, o
la continuada persecució del CAT a les matrícules, les actuacions dels jutges de l'Audiencia, alimenten l'espiral i escampen la taca d'oli. Qui els havia de dir a aquestos jutges que perseguint un discutit delicte, havien de posar-se a treballar per la causa republicana?.
I es que posats a perseguir delictes per injúries a la corona, aquestos jutges no s'acabaran la feina que els vé a sobre.
Perquè, quan llancen al fem els consumidors i consumidores de revistes de societat aquestes publicacions farcides de fotografies de les intenses activitats de la cada vegada més extensa família reial, no estan cometent també un delicte?. O seré jo també un delinqüent quan llance al diposit de paper reciclat del meu barri, els sobres de correspondència amb segells amb la imatge règia perquè després siga triturada en el procés de reciclatge?.
On estan ara aquells opinadors que es posaven les mans al cap pel tractament que feien alguns de la imatge del profeta?. I encara els volien i ens volen donar lliçons...
Serà per integristes?.
Fotografia: La voz de Galícia
19 setembre 2007
Més clar??

Avui, el diari que s'autonomena
diario líder de notícias en español mostra el seu tarannà més
folletinesc.
Però queda clar, que tot i el canvi en la realitat social, cultural, social i política, hi ha coses que no canvien per molt de temps que passe.
Més clar??
18 setembre 2007
Sembla que s'ha obert la veda.

Els sectors ràncis de la judicatura i fiscalia espanyola han obert la cacera contra tot aquell que, segons ells, ataquen els monarques. Els casos de
el jueves, el de
Deia i Gara iniciats en octubre de 2006 i
reactivats (quina casualitat!!) ara, que han merescut
l'absència del fiscal que va iniciar el procediment, i ara la
crema de les fotos, està obligant a l'aparell judicial de l'Audiencia Nacional a treballar a tota màquina. A més, tots coincideixen en un moment en el que la
Brunete Mediática escalfa l'ambient preelectoral avisant-nos del perill de trencament d'Espanya
(una altra casualitat!!). Després de tant de temps trencant-se, el dia que es trenque de veritat no ens ho creurem!!.
Al cap i a la fi, fiscals i jutges amb aquestes accions mostren públicament com n'és de fina la pell d'algunes institucions espanyoles. Si les comparem amb altres com la família reial anglesa, suportaria la espanyola un seguiment dels mitjans de comunicació espanyols semblant als que han fet la premsa britànica a la monarquia anglesa?. És clar i manifest el distint fonament i nivell democràtic d'uns i d'altres, així com el pacte de silenci que hi ha ací.
...Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua i els amos al clot,
i si no l’empara, el Nostre Senyor,
tallarem la cua, a Felip de Borbó....
Jo vull ser rei
ser per collons cap de l´Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avurrit està envoltat
per una colla de llepons suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Fotre un polvet
amb la total segurat
de que el ciquet
tindrà el futur asegurat.
Tenir a en Porcel
per poder-me defensar
o fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.
Tan avurrit està envoltat
per una colla de llepons suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que sóm igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
Reivindicar
el que em va colocar on sóc
sense parlar
res que no sigui l´espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ya se sap
que a Suïssa s´esquia molt bé.
Tan avurrit està envoltat
per una colla de llepons suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que sóm igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
El riure és la feblesa, la corrupció, la insipiditat de la nostra carn. És l'entreteniment per al pagès, la llicència per a l'embriac, fins i tot l'esglèsia, en la seva saviesa, ha concedit el moment de la festa, del carnestoltes, de la fira, aquesta pol·lució diürna que descarrega els humors i ajuda a retenir altres desigs i altres ambicions...
Però així el riure continua sent una cosa vil, sopluig dels simples, misteri dessacralitzat per a la plebs. En comptes de rebel·lar-vos contra l'ordre volgut per Déu, rieu i delecteu-vos amb les vostres paròdies immundes de l'ordre...
Elegiu el rei dels necis, esgarrieu-vos en la litúrgia de l'ase i el porc, jugueu a representar les vostres saturnals de cap per avall...
El riure allibera el camperol de la por del dimoni, perquè en la festa dels necis també el dimoni sembla pobre i neci i, per tant controlable. Però aquest llibre podria ensenyar que alliberar-se de la por del dimoni és saviesa. Quan riu, mentre el vi li gorgola a la gargamella, el camperol se sent amo, perquè ha capgirat les relacions de domini...
El riure distreu el camperol de la por. Però la llei s'imposa a través de la por, el nom veritable de la qual cosa és temor de Déu... i el riure esdrevindria l'art nova, desconeguda pel mateix Prometeu, capaç d'anorrear la por...
I d'aquest llibre podria néixer la pretensió, nova i destructiva de destruir la mort a través de l'emancipació de la por...
I aquest llibre, que abona la comèdia, la sàtira i el mim com una medecina miraculosa que pot produir la purificació de les passions mitjançant la representació del defecte del vici, de la feblesa, por induir els falsos savis a cercar de redimir (en virtut d'una inversió diabòlica) el dalt a través de l'acceptació del baix...
Però això és el que no hem d'haver ni podem haver... El poble de Déu es transformaria en una assemblea de monstres vomitats des dels abismes de la terra inconeguda, i en aquell moment la perifèria de la terra inconeguda esdrevindria el cor de l'imperi cristià, els arimaspos seurien al tron de Pere, els blems als monestirs, ens nans panxuts i amb el cap gros custodiarien la biblioteca! Els servents dictarien les lleis i nosaltres els hauríem d'obeir, mancats de tota llei. Va dir un filòsof grec que cal desarmar la serietat dels adversaris amb el riure i, en canvi, fer cara al riure amb la serietat. Inspirats pel seny, els nostres pares van fer aquesta tria: si el riure és el delit de la plebs, cal embridar i humiliar la llicència i intimidar-la mitjançant la severitat.
17 setembre 2007
Camps retalla llibertats al País Valencià, o la manipulació de Canal 9.
El govern del Partit Popular que patim al País Valencià està decidit a tirar pel dret amb la denúncia contra Acció Cultural de País Valencià i el tancament de la xarxa de repetidors que ens permet rebre el senyal dels canals de TV3, C33, 3/24, 300 i Catalunya Ràdio. Per al projecte d'Espanya que comparteixen amb l'altre gran partit espanyol, aquesta acció de desconexió i fragmentació entre dos territoris de història, cultura, societat i economia compartida resol problemes. A tots dos.
Un article interessant que us convide a llegir, és el que el valencià Vicent Sanchis publicava el divendres 14 de setembre en l'Avui.
Poques coses més es poden dir davant aquesta retallada del dret a rebre lliurement informació. Un dret recollit en aquella constitució que l'any 78 que no volien, que van votar en contra, però que ara, els va tan bé per omplir-se la boca i el pap, utilitzant-la per retarllar drets i llibertats amb cobertura legal.
Amb quina facilitat obliden l'article 20, que protegeix i reconeix els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció... o a comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió....
Quina manca de moralitat personal i política quan es passen per l'arc del triomf allò de que l'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia, quan un dia rere un altre ens repassen per la cara com en són de sectaris.
Però què es pot esperar d'aquestos colla de demo-cretins integrants d'una politocràcia que ens governa des de fa 70 anys?
Una mostra de la censura informativa que aplica Canal 9 en els seus programes l'hem pogut comprovar amb el tracte que li han donat a la protesta d'una persona, que
a Sueca aquest diumenge,
reclamava amb un cartell fet a mà
la recepció de TV3 al País Valencià i que podeu veure en aquest enllaç del bloc [
d'En Jordi Manyes ] i que va estar vexada i agredida pels regidors del PP s'aquesta ciutat.
Amb exemples com aquest es pot veure cada vegada més per què el PP valencià s'oposa a la lliure recepció de TV3 en el PV i també, però principalment a la reciprocitat dels senyals TVC/TVV. La comparació del tractament que va donar TV3 durant el concert de Llach a la pitada contra Montilla i la protesta de Sueca n'és el millor exemple, tot i el distint nivell que hi ha entre una situació i l'altra. I és que Canal 9 no passaria la prova del cotó de l'absència de censura.
Imagineu l'actuació de Canal 9 si la pitada la rebera Camps en un acte públic?.
11 setembre 2007
300 anys d'expoli fiscal, 300 anys d'expoli cultural i polític.
L'any 1707 al País Valencià seria l'avís del que l'11 de setembre de 1714 passaria a Barcelona.
Com la història es repeteix, el 25 d'abril d'aquest any, va ser la data en la que el govern valencià intentava altra vegada fer-nos doblegar el genoll amb el tancament dels repetidors d'Acció Cultural al País Valencià.
Avui, 11 de setembre, hem conegut que el PP torna a la càrrega i comunica el tancament de les emisions de la Televisió de Catalunya al País Valencià. Altra vegada els neofatxes del Partit Popular, amb la passivitat i complicitat d'un PSOE construeixen un model d'estat unitari i centralista, hereu del tradicionalisme espanyol més ranci, rellevant-se amb la màxima de lleva't tu, per posar-me jo i continuar fent el mateix.
Ara que encara alguns mitjans estatals ubicats a Madrid, intenten endolcir-nos la realitat amb enquestes encomanades a mida en les que apareixen resultats com aquestos "Seis de cada diez ciudadanos no está de acuerdo con los que afirman que Cataluña ha sido abandonada por las instituciones" per demostar-nos que sempre estarem millor amb ells que sols.
Per als i les separatistes independentistes, que s'entesteu en reivindicar l'11 de setembre i el 25 d'abril, i no se n'adoneu que mai estarem millor i tan calents (tot i que siga per les òsties que ens donen) com estem dins d'Espanya, doncs fora d'ella fa molt de fred, vos desixe aquest document històric que he encontrat.
Bona diada, gent del nord.
